D'on ve el gest de la "V"?

Finalment l'equip de recerca va trobar en Yamato Tanooka, el nen de 7 anys perdut a Hokkaido després que els seus pares li fessin un "Hansel i Gretel" per trapella.

Però no us vull parlar de l'incident, ja que la premsa en va plena i ja sabeu de què va i es pot arribar a la conclusió que els pares han estat, mai més ben dit uns ( preparats per la gracieta? ) tanoques! En puc fer broma perquè ha acabat bé.
Si mireu la foto del petit Yamato veureu que fa el gest de la V amb la mà, per a nosaltres a occident aquest gest és símbol de victòria, però al Japó es coneix també com a "Peace Sign", senyal de la pau.
Si heu vist japonesos fent-se fotos, aquest gest no us resultarà desconegut, ja que és pràcticament obligatori. Aquest costum també s'ha extès als països d'influència la zona, bàsicament per la influència de la cultura POP nipona sobre Corea i la Xina. 

 Però d'on bé aquest gest? No es sap del cert però fa poc vaig llegir un article publicat al Japan Times que recull les teories més possibles. Tot seguit un en faig un resum.

Teoria 1: Ve del Manga
A finals de 1960, hi va haver un Manga de béisbol anomenat "Kyojin no Hoshi" ( L'estrella dels Giants ).

En una escena, el personatge principal, Hyuma, està trist perquè creu que el seu pare no ha arribat a temps per acomiadar-se d'ell a l'estació de tren abans d'un important partit de béisbol. El pare apareix just a temps, i en un típic "estic inexpressiu però el meu cor està esclatant" gest de mascle, fa amb els dits el gest de la V, el que significa que li desitja la victòria (shori sense V-Sain!). Encoratjat, Hyuma, marxa i guanya el partit.

 Un altre Manga que podria ser l'orígen de la popularitat del gest  Sain wa V ( El Senyal és V) de 1968, inspirat en l'auge del voleibol que es va produir després que l'equip femení de voleibol japonès, el Toyo sense Majo (bruixes d'Orient), guanyés la medalla d'or als Jocs Olímpics de Tòquio 1964.

El Manga va ser adaptat a l'Anime i també a una sèrie de televisió de gran èxit.

Tanmateix, aquestes referències són molt antigues, i és possible que la nova generació de jovent que es fa selfies a Shibuya no n'hagi sentit a parlar mai.

Teoria 2: patinatge sobre gel

Aquesta és probablement la teoria més coneguda. Durant els Jocs Olímpics d'Hivern 1972 a Sapporo, Japó una patinadora sobre gel dels EUA, Janet Lynn de 18 anys, es va convertir amb la princesa dels jocs. Lynn havia guanyat 5 vegades consecutives els campionats dels EUA i era la favorita per gaunyar l'or a Sapporo, però - horror d'horrors! Durant un gir va caure i possibilitat de guanyar la medalla d'or es va esfumar. Però, per a sorpresa del públic present, va somriure, es va aixecar i va seguir endavant. Fins i tot al final, el seu somriure semblava sincer i entranyable i es va guanyar el cor del japonesos.

Janet Lynn, la noia de la dreta, va aparèixer en moltes revistes, i per als seus fans, va signar aquestes publicacions periòdiques amb les paraules "pau i amor", segons es diu va fer habitualment el signe V. Per tant, el gest es va començar a associar amb aquesta barreja de somriures, encant i una actitud positiva.

Però on és l'evidència d'això? En realitat, Lynn no va fer el gest de la V al final de la seva actuació ni quanva rebre la medalla de bronze. A més, no s'ha pogut trobar una sola foto d'ella fent el senyal de la V. Llegenda urbana?

Teoria 3: Spider Cam

El 1972 Konica va llençar al mercat una nova càmera fotogràfica, la C35 comeguda com la Spider Cam perque per a la campanya es va utilitzar al imatge de Jun Inoue el cantant del grup de J-POP, the Spiders, les aranyes, una còpia japonesa dels Beatles. 

Jun Inoue va possar pels cartells fent el gest de la "V". Per què? Sembla ser que ell pensava que el signe "V" era una cosa de moda a Gran Bretanya. Atès que els Spiders havien fet una pel·lícula a Londres en els anys 60, podrien haver vist gent fent aquest gest. O potser va ser el director dels anuncis publicitaris que van demanar Inoue a posar d'aquesta manera? Possiblement Inoue va fer el senyal sense pensar, al director li va agradar i el va mantenir com una característica de totes les promocions posteriors.

En qualsevol cas, sembla clar que això va ajudar a promoure la tendència entre els japonesos en general. De fet aquesta càmera va gaudir de molta popularitat,  d'acord amb Fujifilm, el 1973 al voltant del 70% dels japonesos en tenia una.

Altres teories:

Que diuen "ni"Les tres priemres teories son les mes popularls, però n'hi ha  més. La primera es que diuen "ni", com nosaltres quan diem: Lluis. "Ni" en japones vol dir 2, per aixo s'indica 2 amb el dits. 

Gest de post-guerra

Una altre idea és que en el seu origen va ser una estratègia dels ocupants nord-americans a finals dels 40 per fer més pacifista el Japó, després de llargs anys de dictatura militar. Quan les tropes aliades van entrar al Japó després de la rendició, els japonesos usaven el llenguatge de símbols per comunicar-se. Un d'aquests gest era el senyal V, la teoria postula, en aquest cas possiblement vol dir alguna cosa així com: "Va ser una victòria per a vosaltres, però ara tindrem pau."

Winston Churchill
I el primer ministre britànic Winston Churchill? El seu hàbit de fer el signe "V de victòria" durant la Segona Guerra Mundial és llegendari. L'origen del senyal a Anglaterra es remunta als arquers anglesos ( utilitzant la versió mostrant del dors de la mà ) en contra dels seus enemics francesos durant les guerres de 1415. Els francesos tallaven aquests dos dits als anglesos perquè mai poguessin tornar a usar els arcs en contra. Els arquers anglesos tenien molt bona fama, per això quan s'enfrontaven els anglesos ens increpaven amb aquest gest que actualment es considera groller. 

Churchill va encoratjar l'ús del símbol a l'Europa II Guerra Mundial, V de victoire ( victòria en francès) i Vrijheid ( llibertat en holandès). 

Segons algunes fonts, més tard es va fer èmfasi que els dos dits del senyal V ara han de representar Hiroshima i Nagasaki i convertit en un símbol de la pau, sinecerament ho dubto. 

Tanmateix qui ho sap? Peace!!!