divendres, de maig 08, 2015

Trens cap a l'exili, hipocresia del PP

Anit escoltava David Fernàndez replicant al PP des del Parlament de Catalunya, que ell ella català i que cap exèrcit ni llei el farien ser el què no era.

I és que des d'Espanya ens han volgut imposar, des de fa segles, una identitat que no és la nostra. Com diu Fernàndez, com que no ho han aconseguir per les urnes ho volen fer per decrets lleis i imposicions, obligant, i si abans ho feien per la força de les armes ara ho fan per la força de la llei amb els seus jutges, les seves lleis.

Però dins el PP n'hi ha que creuen que amb la imposició legal no n'hi ha prou i que potser s'hauria d'anar més lluny. El candidat a l'ajuntament de Cardedeu, Jaime Gelada, o Jaume, segons li convingui, va expressar el deu desig que els catalans independentistes emprenessin el camí de d'exili. En trens, potser? O a peu com van fer els meus avis?

Jo fa més de 10 anys que vaig exiliar-me no per raons polítiques sinó econòmiques, però molts anys enrere mentre els amics de Gelada entraven per la Diagonal, els meus avis, ambdós vingut de Múrcia, fugien de la por franquista per anar a petar a camps de concentració francesos. El seu delicte, defensar la terra que els havia acollit.
A casa, l'àvia guardava la manta del exèrcit republicà del meu avi, una manta, el disseny de la qual he vist reproduïda en moltes peŀlícules de la Guerra Civil. De llana aspre, molt pesada, de color marró "gos com fuig" amb dues franges beix, segons em deia l'àvia, l'avi li havia explicat que aquelles franges s'usaven de pista per fer curses d'escarabats, en aquelles curses s'hi apostaven menjar, tabac, o els pocs diners que hi havia, pot semblar divertit, però estem parlant de misèria, misèria i fam.

La desdesperació era absoluta, fins al punt que el germà gran del meu pare volia fer-se perdonar els "pecats" del meu avi allistant-se voluntari a la División Azul ( cosa que finalment no va fer ), per poder fer-lo tornar i que la família no passes tanta misèria.

Vet aquí la hipocresia del PP i Ciutadans i alguns líders del PSOE que ens titllen de nazis quan són ells els qui un cop gratada la superfície ensenyen el llautó, la vertadera identitat autoritària espanyola.

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

(...)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

(...)

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Pere Quart ( Corrandes de l'exili )

4 comentaris:

Raylegh ha dit...

Qui haurien de marxar són ells. Un català és aquell qui estima Catalunya, viure-hi només no significa ser català, per tant els qui volen continuar lligats a Espanya i per tant no volen cap bé per a la terra no són catalans per molt que diguin.

maria ha dit...

De vegades aquests personatges em fan vergonya al.liena. Ells sí que els hi faltaria un viatge cap a les espanyes profundes i quedar-s'hi.

tobuushi ha dit...

Raylegh
No cal que marxi ningú, però s'hauran d'adaptar. De catalans n'hi a de tot tipus, a tots els països hi ha gent que s'estima la terra de diferent manera. Jo crec que la nostra és la correcte.

maria
Són uns poca-vergonya.

Raylegh ha dit...

Per això dic. Si no són capaços d'adaptar-se al lloc on van a viure, perquè hi van? A mi mai de la vida se'm passaria pel cap anar a un altre lloc sense tenir cap mena d'intenció d'adaptar-me. Vaja crec que és quelcom lògic i de sentit comú i que en canvi molta gent s'ho passa pel forro de tal manera que som els propis autòctons de la terra qui ens hem d'adaptar a ells.