dimarts, d’abril 07, 2015

El Festival de les Nines 2015

Un any més, i una mica tard, us penjo les fotos dels Hina Matsuri, el festival de les nines que té lloc al Japó la setmana del 3 de març.
Cada any ens agrada anar a un poblet aprop d'Odawara on hi ha una masia japonesa que data del període Edo.
No cal que us expliqui un cop més el significat de les nines ni per què es fa aquesta tradició, però us poc dir que és una cosa que es fa des de fa segles per donar gràcies perquè les criatures, sobretot les nenes, han sobreviscut i per demanar que trobin un bon partit i tinguin una vida llarga i confortable.

Hi molts tipus de paraments, aquest és dels més complerts. S'acostuma a representar una cort imperial amb un parell de prínceps i tot l'aixovar d'una boda del període Heian, ara fa mil anys.

Això són Tsurushibina o mòbils fets de retalls de kimono. 

Miró fascinat per les nines. 

De tsurushibina n'hi ha de molts tipus, formes i dissenys, aquest és un gat.

Bossetes per la camanyola o "obento".

Aquestes coŀleccions són centenàries i pertanyien als antic propietaris de la casa.

Un petit llibre que representa el Genji Monogatari, el romanç del Príncep Genji, de la famosa escriptora Murasaki Shikibu.

Un altre petit joc de Go.

Un conillet.

Dos príceps que surten d'un farcellet, la senyora ens va dir que eren noves d'enguany. 

Per la quantitat que hi havia m'imagino qie s'hi van passat tot l'any per fer-les. 

Dos prínceps dins una canya de bambú com si fossin la Princesa Takuya, de la llegenda. 

Un ocellet de seda amb flors de prunera. 




Nines de fusta policromada amb cabells humans.


Un Tsuru, una cigonya japonesa brodada en un kimono.

L'arrquer del príncep, sempre n'hi ha dos, un de jove i un de vell. Com l'organització laboral japonesa, un Kohai ( el nou ) i un Senpai ( veterà ).

Els paraigües japonesos es diuen Kasa, pronunciats "cassa".

Una dama de comanyia davant dels prínceps.

Una figura de paper de Kintaro, una mena de Bernat Tallaferro japonès, un noi molt forçut que vivia a la muntanya i domava ossos.

Un costesà de ceràmica, fixeu-vos bé que els sacerdots xinto que us he ensenyat altres vegades van vestits igual. Com els capellans catòlics que van de romans.

Una princessa molt bonica feta de paper de colors, al Japó en tenim molts de papers de colors, és una passada tot el que hi podem trobar, i jo que em pensava que ho havia vist tot a Mollerussa!

Aquesta figura moderna em va fer gràcia, sembla una d'aquelles que fan a Mallorca, no en recordo el nom, algú el sap?
Bé, més fotos de cosetes maques japoneses, espero que us hagin agradat.

dijous, d’abril 02, 2015

Arigatou! Gràcies!

A començaments d'any i abans de la festa de les Nines ( 3 de març ) els santuaris xinto recullen les nines que la gent ja no vol. Aquestes nines seran purificades i cremades com ofrena als déus.
Així, com les persones que moren, que en la religió del Japó també són cremades un cop l'ànima ha abandonat el cos.

Aquestes nines, es creu, que tenen part de l'ànima de les persones que hi han jugat. Crec que nosaltres també tenim, en certa manera aquesta creença, per això les nines velles ens imposen un cert respecte.
Almenys a mi em fan por, no ho negaré.

Sembla doncs, que al Japó, a part d'agrair els serveis prestats, la gent s'assegura que les nines van tranquil·les a l'altre món. El Japonesos són molt supersticiosos i això els fa sentir millor.

A casa tenim una nina "rescatada" de la crema, una nina que potser deu tenir més de 30 anys, vestida de Marie Antoinette, la Shikibu se'n va encapritxar i l'Aya no li va saber dir no. Malgrat que és una nina molt bufona, a mi sempre m'ha fet respecte, tamnateix sembla que ens ha dut sort.

Potser us penseu que portar les nines al santuari per ser purificades és de franc, però no, tot el contrari, cada nina val ¥3.000! ( uns 20€ )
Tant si hi creus com no, arriba un moment en que et vas tornant japonès i aquestes coses van adquirint sentit. Almenys jo estic més tranquil si les nines tenen un final feliç, serà el "karma" o veure massa vegades Toy Story.