dissabte, de gener 24, 2015

El terror ens truca a la porta

El meu país d'acollida, viu en estat de xoc, consternat pel segrest de dos periodistes japonesos Kenji Goto i Haruna Yukawa, per part de l'Estat Islàmic.
Els japonesos, que són molt apolítics, en general, i "passen" bastant de les notícies internacionals, no creien que el seu país pogués ser objectiu de cap atac terrorista islamita. Obliden que el Japó és una potencia capitalista amiga dels EUA i que va deixar ferides obertes a països com Indonèsia i les Filipines on sí hi ha islamites radicals.
No tots els islamites són d'origen àrab, com els occidentals hem anat comprovant desgraciadament.
Tinc amics que creuen que és difícil, gairebé impossible, que es pugui produir un atemptat islamita al Japó, perquè és un país molt tancat i on els estrangers estem molt controlats, nosaltres sí, però els japonesos, no.

Homeland, la sèrie americana, ens ha volgut explicar que tothom pot caure seduït per les doctrines de la por. Hi ha molts japonesos que en acabar els estudis van a fer viatges "iniciàtics" pel món, per torbar-se a ells mateixos. Són japonesos com l'Aya i els seus amics de Barcelona, que no es trobaven a gust al seu propi país i van decidir provar sort a l'estranger.
Conec un noi que a decidit que dedicarà la seva vida a l'estudi de la dolçaina, la gralla valenciana, aquest noi està estudiant català, perquè els llibres de dolçaina publicats al PV són en la nostra llengua. El Sou Sowa, es diu així, és un bon jan, indepententista i simpatitzant dels pobles oprimits, i una persona pacífica i compromesa que lliuta amb la seva música per fer un món millor, aquesta dedicació l'ha portat a tocar amb els Obrint Pas.
Però els amants del Manga coneixereu el famós Manga 20th Century Boys de Naoki Urasawa, aquest llibre parla d'una secta violenta dirigida per un líder conegut com a "Amic" que vol destruir el món.
Amic, germà, molts japonesos es senten sols en una societat freda en relacions socials. Abans, durant la recuperació econòmica dels anys 60, 70 i 80, les empreses es van convertir en la família de moltes ànimes solitàries, actualment això no existeix, les empreses són empreses i els treballadors números, els qui tenen feina, és clar.
Hi ha persones que es refugien en els móns del Manga, els vídeo jocs, algun hobby que converteixen en la seva segona vida després de la feina. I molts que passegen la seva exentricitat pel planeta.
Us dic això perquè crec que Japó és un país on una part de la seva població, una part petita, però, existent podria caure en la doctrina de l'islamisme radical, no cal que facin bombes o ataquin publicacions humorístiques amb armes automàtiques, poden fer-ho d'altres maneres, amb gasos verinosos com els atemptats al metro de fa 20 anys.
Potser sóc un exagerat, o un paranoic, però el japonès normal és massa ingenu, i només té por dels xinesos i els nord-coreans. Els primers estan pensant més amb el negoci de les seves empreses amb el Japó i els segons no poden fer gaire cosa.
Abe, el nostre primer ministre està jugant amb foc, vol reconvertir les nostres anomenades forces d'autodefesa ( JSDF ) en un exèrcit regular, modificant l'article 9 de la Constitució Japonesa on es renuncia a tenir unes forces armades.
El president del govern espanyol, José M Aznar ( Ansar pels amics ), també va voler convertir l'exèrcit espanyol en unes forces d'ocupació a l'Iraq i tots sabem com va acabar la cosa.
Tant de bo estigui equivocat.
Els fets però ens han colpejat i Japó ha despertat del la letàgia en que vivia, la realitat els ha fet veure que ells també estan en perill.

Actualització.
Bé, sembla que també han assassinat Goto, era una mort anunciada, sobretot quan les vides d'un ésser humà estan a les mans d'uns fanàtics que menyspreen els valors de la humanitat.
Jo tampoc confiava gaire o gens amb la diplomàcia japonesa per resoldre el conflicte.
A part d'aquesta lamentable notícia, he sabut que no anava tan equivocat fa dies quan vaig escriure aquesta entrada.
Recentment s'ha fet públic el cas d'una noia japonesa que es va casar amb un francès que s'ha convertit a l'Islam i la parella ha anat a viure en la zona controlada per ISIS.

dimecres, de gener 21, 2015

D'excursió amb la canalla

No sento cap millor plaer ni m'ho passo tan bé com quan puc sortir a passejar amb la meva família pels boscos que hi ha al costat de casa, una activitat senzilla i sense gaires excitacions, més que les produeixen els perfums de la muntanya.
Fa dos caps de setmana que ens fa bo per poder sortir a fer un vol. I volia compartir l'experiència amb vosaltres. Espero que no us avorreixin les fotografies familiars.

 Una campana del temple budista.

 El drac de la pica de les ablucions.

El camí de Mordor és molt llarg i ple d'aventures.

Per això els Hobbits portem "mamorus" a les motxilles, els "mamoru" són uns petits amulets xinto.

Creieu que els Nazgul apareixeran pel camí, d'un moment o altre?

Millor fugim cap a Rivendel, on hi ha la seguretat dels Elfs.

Pel camí ens trobem amb un petit elf.

Els pins japonesos són molt alts i prims, molt diferents dels nostres pins, petits i rodonets.

La natura es fa camí...

Al bell mig d'un estany ens trobem un petit santuari xinto, l'estany és ple de lotus, hi hem de tornar quan siguin florits. Al fons la via del TGV japonès, el Shinkansen, passa cada 5 min!

A les bigues del sostre hi ha benediccions per espantar els dimonis.

"If I only had a bain..."

Això és un Chikurin, un bosc de bambú.

També hi havia una petita capelleta en mig del bambú, potser és on van trobar la princesa Kaguya?

A banda i banda del camí, hi havia aquests desnivells, feia la sensació que el camí quedava per d'amunt com fet expressament per facilitar-ne el pas.

Una catifa de fulles seques.

Dinar amb els dits.

El recorregut de més de dues hores que boreja un camp de golf té molts racons divertits, sobretot aquest enorme Tió que els patufets volien dur-se a casa per l'any vinent (^_^)

dijous, de gener 01, 2015

Bon Any Nou!

Des del Japó us desitjo que tingueu un bon any, enguany, l'Any del Xai, espero que no siguem "xaiets" i que sigui un any per recordar positivament amb episodis que s'escriguin amb lletres d'or als llibres de història.