diumenge, de març 17, 2013

El Falcó Miŀlenari

Ho sento no us parlaré, malgrat ser de Badalona, de Ferran Falcó ni de la moció de censura contra l'infame Albiol, avui us vull ensenyar una joguina que m'ha regalat l'Aya per celebrar que treballo molt.
Tenia ganes de tenir el Millennium Falcon des que era petit, però és una d'aquelles coses que per molt que insisteixis el pares no et compren mai, o bé per que creuen que és massa car o perquè pensen que és una collonada.
Finalment, i amb 43 anys ho he aconseguit! I no un Millennium Falcon qualsevol, un de Lego!

La Shikibu, en Miró i jo, ens hi em passat quatre dies per muntar-lo i ha pagat la pena l'espera de tants anys, perquè és una passada, la millor nau de la galàxia, i la més ràpida també (^_^)

 M'he fet un fart de fer-l'hi fotos, sobretot dels detalls, que són genials!




 Aquesta versió, n'hi ha d'altres, es pot obrir per veure el dins, m'encanta el sistema que han dissenyat.


 Ara em falta trobar un C3PO per completar aquesta escena...

 Recordeu aquesta? Usa la Força Luke!


 I l'escena del petó...




 Fent els darrers preparatius...

 Han Solo per què ens deixes? 

 I en Luke de camí a Dagobah, per torbar-se amb Yoda.


L'escala és una mica més petita, comparada amb la meva X-Wing però no importa.

dilluns, de març 11, 2013

A dos anys del terratrèmol

Avui fa dos anys del terratrèmol de Tohoku, cap el migdia el país ha fet un minut de silenci per recordar les víctimes.
Cal recordar les perdones perdudes i els fills que haguessin pogut tenir, i les vides que haguessin pogut viure.
Mai sabrem si de Tohoku hagués sortit un altre premi Nobel, un esportista famós, o una noia guapa de les que surt per la tele. Tot això es va perdre i no tornarà.
Els qui van tornant a poc a poc, són els veïns de la zona afectada per la radiació de la Central de Fukushima, els dels famosos 30 quilòmetres de radi d'evacuació. 
Van abandonar les cases de sobte, deixant a mitges el què estaven fent, la roba a la rentadora, el plat a taula, la banyera plena o el llit desfet.
Al voltant de la central hi ha un seguit de pobles fantasma, llocs abandonats que mai sabrem si tornaran a tenir habitants, a part del corbs i rates.
Des de fa poc s'ha deixat que el veïns tornin per unes hores per endreçar la casa. Però amb la condició que tornin abans que es faci fosc.
El govern diu que la radiació és baixa, fins a quadre vegades inferior a fa dos anys, i que en teoria no afecta a la salut, però, cada cop hi ha més gent que ha decidit canviar de residència definitivament. No sabrem quan serà segur del tot, i es calcula que fins d'aquí a cinc anys no s'hi podrà a tornar a viure. 
Viure en una zona que a patit alta radiació, no és rar al Japó, doncs tant Hiroshima com Nagasaki són ciutats pròsperes.

Les cases van ser evacuades abans de poder recollir les destrosses del terratrèmol.

Resant davant el Butsudan ( 仏壇 ) un altar budista que tenen moltes cases japoneses.

Recollint la brossa, les cases estan infectades de ratolins, però no hi ha hagut pillatge!

Els refugiats fa dos any que viuen en barracots com aquest.

El govern actual, que és una mena de PP d'aquí ( sense passat faixista és calr ), vol reobrir les centrals nuclears del país, malgrat l'oposició popular. Al Japó no tenim energia, i estem a mercè de països com Rússia, per fer moure la nostra indústria, que malgrat tot encara és molt abundant ( no tot es fabrica a la Xina, encara ). Estem treballant molt per aconseguir energies alternatives, o millorar l'eficiència energètica, però ens queda molt camí per fer. Aquesta és l'excusa que ens dona el govern. Jo quan veig la pobre gent que no pot tornar a casa, no sé que pensar. No hem fa gaire gràcia que les tornin a obrir, està clar que no són tan segures com ens deien. Vosaltres què en penseu, voleu Nuclears?

diumenge, de març 10, 2013

Boda homosexual a Disney Tòquio

Aquestes són la Koyuki i la Hiroko, s'han casat aquesta setmana a Tokyo Disney, i ha estat la primera vegada que es celebrava una boda amb persones del mateix sexe en aquest parc d'atraccions, conegut per organitzar bodes de peŀlícula ( pel·lícula Disney, és clar ).

Val a dir que les bodes homosexuals no són legals al Japó, o sigui que no estàn casades realment, però aquesta no és la notícia, la notícia és que Disney ha accedit a organitzar la boda.

Les bodes japoneses legals es fan a l'ajuntament, al registre civil, no hi ha cerimònia, només es signen una papers a finestreta. Tot plegat mot gris, per això després es celebren cerimònies privades, on et faci més gràcia, en un santuari, en una església catòlica, encara que no estiguis batejat, o en aquest cas a Disney amb un oficiant de mentida, un actor.
Moltes parelles volen casar-se a Disney, perquè és com un conte de princeses, fins hi tot et pots vestir de Ventafocs, o de la Blancaneu, i és clar, de príncep.
Sempre havia pensat que eren coses carrinclones però ara he canviat d'opinió, i em trec el barret davant els senyors de Disney Japó.

Es curiós que hagi hagut aquesta notícia, just quan m'han arribat veus que el ministre espanyol Jorge Fernàndez Díaz ( OPUS ) ha criticat els matrimonis homosexuals perquè, segons ell, són una amenaça per la continuïtat de l'especie ( humana ), jo crec que l'amenaça a l'especie humana és ell i tots els qui pensen com ell, potser haurien d'aprendre de la tolerància de Disney.

dimecres, de març 06, 2013

Jo confesso

Anit després de banyar-nos faig fer una cosa de la que crec que me'n penediré duran una bona temporada.
Ens estàvem eixugant quan la Shikibu fa fer el gest de torejar-me amb la tovallola, cosa que em va xocar molt perquè no recordo haver fet mai aquesta broma amb ella, i no li conec cap persona que l'hagi pogut influenciar en cap manera.
Em vaig enfadar i la vaig renyar, li vaig explicar que torejar, sigui on sigui que ho hagi vist, és una cosa molt dolenta, perquè es tortura un pobre animal cavant-li espases i fent-li molt de mal fins que el maten.
Perquè li quedés ben clar li vaig ensenyar fotos de curses de braus, aquí és on en vaig fer un gra massa.

Quan la Shikibu va veure les imatges violentes del sacrifici els braus va entrar en estat de xoc i va començar a plorar desconsoladament, després d'això ens va costar molt que s'adormis, fins i tot després de veure un episodi dels seus dibuixos animats favorits. Jo tampoc he pogut dormir gaire amb la sensació que havia trencat par de la seva inocència, de la seva puresa. La meva petita aquest matí encara estava molt ensopida.
Vaig ser massa dràstic, i em vaig deixar portar per un impuls, sense pensar quines conseqüències podria portar, de vegades els pares les fem aquestes coses. Potser més sovint del que voldríem, i és que tenim una feina molt difícil que no té festa mai.

Ara faig una reflexió, he sentit a dir que el govern espanyol vol obligar a reimplantar les curses de braus a Catalunya saltant-se la decisió del Parlament de Catalunya, representant de la sobirania del poble.
També he sentit que es volia incloure al currículum docent de les escoles una assignatura sobre la tauromàquia. No puc imaginar-me com es pot permetre això, tenint en compte la reacció de la meva filla de set anys en veure unes fotos de la mal anomenada "Fiesta".
Què faràn? Com ho pensen explicar? La Shikibu no parava de plorar per la pobre "Ushi" ( vaqueta ).
Hem de permetre que els infants vegin la violència gratuïta d'una tortura salvatge? No hi ha res que justifiqui les curses de braus, i la meva filla m'ho va ensenyar ahir.
I és un preu que pagarem els dos durant molt de temps.

Després resulta que vaig esbrinar que ho havia vist en un episodi de Cars, Tall Tales de Pixar, on Mater fa de torero, "Materdor", aquests de Pixar tampoc saben de què va.

dilluns, de març 04, 2013

El Dia de les Nenes 2013

Com cada any, quan arriba el 3 de març, el Japó celebra el Dia de les Nenes, o el Dia de les Nines, una festivitat que té com a objectiu demanar als déus que les nenes creixin sanes, fortes i que trobin un bon marit.
Les cases es decoren amb paraments de nines com les que tot seguit veureu. Representen una cort del Període conegut com Heian, si fa o no fa 1.000 anys enrere.

L'any passat vam anar a Matsuda, per veure el festival, ens va agradar tant que enguany hi em tornat, aquest cop he fet una selecció de les nines que he trobat més interessants. Si voleu veure les imatges d'altres anys només cal que remeneu per les entrades d'aquest mes als volts del dia 3. Podreu veure les nines de l'Aya i les de la seva germana petita Yuu.

A l'exposició de Matsuda hi ha nines de coŀlecció, algunes de fa més de 40 anys, i d'altres més noves, fa gràcia veure com no han canviat amb els anys, i només es nota per la diferència de materials, actualment s'usa molt el plàstic, però antigament tot era natural, fins hi tot els cabells de les nines eren humans.

De nines n'hi ha de moltes formes, també depenent de la butxaca dels avis, que són els qui les compren, aquestes, per exemple tenen forma de "Daruma".

Aquesta és una nina gran, de la mida d'una nena de dos anys, amb un kimono de seda i cabells humans, i és de l'època de la guerra.

 Aquesta és una ballarina.

 A part dels aparadors, les cases es decoren amb ofrenes, moltes fetes de seda, de retalls de kimono vell.

 Aquesta és magnífica, molt ricament vestida, també té uns 60 anys.

De vedades hi ha variacions, enguany és l'any de la serp, segons el calendari xinès, per això es representen els prínceps com dues serps. Cal dir que el blau és per l'home i el vermell per la dona.

Aquests tan bufons representen la llegenda de la Kaguya Hime, la princesa trobada dins una canya de bambú.

Enguany hi havia una col·lecció molt maca de nines fetes d'Origami, que és l'art japonès de la papiroflexia.

 Aquestes també són fetes de paper.

Aquests avis formen par d'una cort, i representen Takasago, la llegenda de dos enamorats que s'estimen tota la vida, son el símbol d'una llarga vida de parella, o l'amor per sempre, aquests li agradarien a Michael Haneke (^_^)

 Aquesta parella de prínceps també són de paper.

 Aquesta m'agrada molt, perquè tenen el palau i tot!

Aquestes són de la prefectura de Yamaguchi. I després s'enfaden si dibuixo japones amb una ratlla per ulls!

Una altra parella de paper, els papers japonesos són una meravella, és clar que porten molt anys fent-ne, quan nosaltres encara anàvem amb pergamins al Japó jugaven amb les texures del paper.

 Aquest és un ballarí de la cort.

Aquesta parella és la que més els agradat a la Shikibu i en Miró, quan premies el botó vermell, ballaven i cantaven la cançó del festival.

Aquí podeu veure un parament sencer, amb els set pisos, l'aixovar dels prínceps, els músics, les dames de companyia, els nobles de la cort, i al cap d'amunt els prínceps.

 Al jardins hi havia unes altres nines de fusta i paper, la Shikibu ha dit que eren "Tiós".

Aquestes dames crec que són fetes pel mateix artesà que va crear les que té l'Aya, que segons la seva mare era molt famós, cosa que em fa pensar que també molt cares, és clar que l'Aya va créixer durant l'època de bonança econòmica del país.

 Un parell d'imatges més, una princesa...

 ...i un príncep.

I dos beneits fent impossible que el seu pare els pugui fer una foto amb condicions!