dijous, de desembre 06, 2012

Andròmines d'altres temps

Al Japó ens agrada implementar les noves tecnologies a la vida quotidiana, per això tenim electrodomèstics interactius amb pantalles tàctils, controls de veu, i fins hi tot controlats a distància pels anomenats "smart phones". Però també ens agrada recordar el passat i ens mirem amb certa nostàlgia la vida de la nostra infantesa, i aquesta és Showa. Showa és un període històric del Japó que va des del 1926 fins el 1989. Com que és un període tan llarg Showa inclou la infantesa de tres generacions de japonesos, alguns, com jo, recordem més l'època dels Mazinger Z o la Heidi, i altres com el meu sogre tenen records de post-guerra i de boom econòmic, mentre que els avis, molt iaiets, recorden la Guerra.
Com que veig que us va agradar molt l'entrada anterior sobre el Museu de Hiratsuka, avui un penjo unes imatges d'una exposició temporal que fan durant aquest mes.
Es tracta d'una coŀlecció d'objectes d'us diari que els japonesos empraven durant Showa, i fins hi tot una mica abans. Pels qui us agradin les peŀlícules de l'Estudi Ghibli reconeixereu alguns dels objectes, ja que apareixen a moltes d'elles, com per exemple al "meu veí Totoro", ambientada als anys 50. 

Aquesta és una habitació típica d'un apartament japonès condicionada per l'estiu, amb mosquiteres, el porquet de ceràmica és un contenidor d'encens per espantar els mosquits i al fons hi ha una "nevera", just darrere el ventilador, i un aparell de radio, la cuina era portàtil, no hi havia més espai.

Aquesta era una cuina portàtil per un apartament petit, al calaix llumins, actualment molts apartaments petits també tenen cuines compactes, petits fogons de gas o elèctrics situats, normalment a l'entrada, molta gent viu així fins que es casa, de fet cuinen poc perquè es passen el dia fora treballant.
Tanmateix aquestes cuines provocaven molts accidents en un país on hi ha tants terratrèmols, de fet, el pitjor dels terratrèmols eren els focs de després.

Un parell d'aparells de televisió, el Japó va ser un dels països pioners en fer aparells de televisió, de fet als anys 70 mentre nosaltres encara veiem els "pallassos" en blanc i negre al Japó ja tenien tele de colors amb control remot.

Els telèfons també han canviat molt, al "meu veí Totoro" la Satsuki parla amb el seu pare amb un aparell com el gran del darrere i eren els anys 50, Showa 30, per que sembla al Japó també usaven caragols de mar, com els Miquelets de la nostra Guerra de Successió. Em fa gràcia pensar-hi quan les fotos d'aquesta entrada les he fet amb el meu iPhone5.

Gràcies a déu les rentadores també han millorat, tot i que no la mentalitat dels japonesos, la nostra rentadora es també assecadora però l'Aya es nega a usar-la, prefereix penjar la roba. L'andromina esfèrica d'alumini és una rentadora, es tractava de ficar-hi la roba amb aigua i sabó i fer girar la maneta, de fet no se d'on treien el temps!

Això són màquines d'arròs, de gas, elèctriques, de carbó i de llenya, i no us penseu que són de fa tant, a casa dels pares de l'Aya encara en tenen com la blanca del mig, però elèctrica ( aquesta és de gas ), malgrat que en tenen de noves, la vella que té més de 30 anys, la fan servir per fer arròs vermell, especial pels aniversaris i celebracions. Però també hi ha cases, sobretot a pagès que encara bullen l'arròs amb olles de llenya o carbó.

Sabeu que són? Són banyeres i es que no hi res millor que un bany calent després d'un dia de feina, un diumenge de museus amb la canalla (^_^) o escoltar les declaracions del sinistre ministre espantol, Wert.