dijous, de maig 24, 2012

Japó, un país subtitulat

L'altre dia llegia l'article de Carod-Rovia, "Un país subtitulat" publicat a Nació Digital.
Carod-Rovia es queixava que TV3 hagués subtitulat les declaracions d'alguns dels portagonistes del reportatge de 30 Minuts sobre el conflicte de l'Aldea ( Baix Camp ).
Sóc del "Maresme-Sud" ( mai he considerat Badalona una ciutat del Barcelonès, el Besos ens fa de frontera ) la comarca que parla el català més estàndard del Principat, potser perquè Pompeu Fabra passava els estius al meu poble. Reconec que la parla de la gent de les terres de l'Ebre de vegades em confon, sobretot si és gent gran. També em passa amb els parlars de les Balears i algunes paraules valencianes. És part de la riquesa de la nostra llengua.

A Badalona mateix, dels nespres en diem "micacos", dels xotxos de crema, "tornem-hi", dels bolquers, "titins", dels patis, "badius" i pronunciem mar com "marc" i car com "cart". Si mai escolteu dos badalonins parlant, potser necessitareu subtítols, sobretot si el local on sou "és ple de gent" ( una altra expressió badalonina ).

No em molesta que hi hagi subtítols quan es parla en variants dialectals catalanes, el què em molesta és que no se'n posin quan surt algú que parla castellà. Si TV3 tingués vocació pedagògica i voluntat de donar a conèixer la nostra cultura, potser pensaria que a les comarques catalanes sota l'Estat Francès, o a la ciutat de l'Alguer, hi ha molta gent que no entén el castellà. Així com els millers d'estudiants de català que hi ha arreu del món.

Si Carod visqués al Japó no es sorprendria de veure subtítols a la televisió, al Japó es subtitula molt, no només altres llengües, sinó que el japonès mateix també, perquè es fa?

Hi ha molts motius per subtitular el japonès al Japó.
El més obvi i és el mateix per altres països, és el subtitulat de teletext pensat pels sords.
Però al Japó es subtitulen directament molts comentaris, o fins i tot diàlegs sencers, un dels motius és per emfatitzar, o cridar l'atenció. D'altres és només un recurs gràfic com les onomatopeies dels còmics.
Sempre es subtitulen les actuacions dels cantants, com si fos un Karaoke.
L'Aya es subtitula els programes, per poder posar el volum del televisor més baix i per entendre millor els diàlegs. Com els exemples següents:


"shuuichikurai...", un cop per setmana.

 "nandemoiidesuka?", qualsevol cosa va bé?

 "ryourihotondoshinaidesune" no cuino gaire
"omaejaneeeyo" tu no!

 "bakayarooo", gamarús!

 "iionadanatteomouyone" ja pensava que era una dona molt especial.

Al Japó hi ha una llengua oficial, el Hyōjun-go, el japonès estàndard implantant al segle XIX amb la Restauració de Meiji. El Hyōjun-go és la parla de la regió de Kanto, o sigui Tòquio, Chiba, Saitama i Kanagawa, entre altres. Però el japonès té molts Hōgen, dialectes, com el de Kansai ( Osaka ) o el de Kyushu al L'oest o el d'Akita al nord. Si mai heu vist el "Shin-chan" sabreu que hi ha dos avis, el d'Akita, pare d'en Hiroshi, i el de Kyushu, el pare de la Misae, ambdós tenen maneres de parlar diferents i de vegades els guionistes hi juguen.
Per exemple el pronom personal "JO" en japonès polit es diu "watashi", col·loquial "boku" i vulgar "ore", doncs l'avi d'Akita diu "ora" i el de Kyushu "ashi".
Per això molt sovint es subtitulen els programes, sobretot quan parla gent del camp que empra un llenguatge molt local. Igual que el programa sobre l'Aldea de TV3.

Una altra cosa que hauríeu de saber és que malgrat el centralisme del govern japonès des de la Restauració Imperial, encara hi ha al Japó altres llengües que no són la japonesa. Les dues minories majoritàries són la parla Ainu de l'illa de Hokkaido, i la Parla de l'antic Regne de Kyushu, que engloba l'Illa de Kyushu i l'Arxipelag d'Okinawa. A Okinawa hi ha més de 200.000 parlants d'aquesta llengua en les seves variants dialectals. De vegades surt gent que la parla, i malgrat tenir algunes semblances amb el japonès, no és la mateixa llengua.

Així doncs, Japó, que no va ser un país unificat fins a finals del segle XIX, té una gran varietat dialectal, en part perquè els habitants de les illes estaven incomunicats, políticament i geogràficament. Japó és un país ple de valls i muntanyes, illes grans i petites, i boscos molt espessos. Per això és tant útil l'escriptura "Kanji" perquè malgrat que algunes paraules es diuen diferent, en tenir el mateix kanji la gent s'entén.
Un altre dels motius és la pobresa fonètica del Japonès, o simplicitat, no vull que se m'entengui malament, però el japonès és una llengua amb molt pocs sons. Això fa que hi hagi moltes paraules que sonen igual però que tenen significats diferents ( no recordo el terme filològic per aquest fenomen ), ja m'enteneu. De manera que si no hi ha "kanji" no es pot entendre.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

al programa de TV3 només van subtitular a 2 senyors ... i en unes preses exteriors que no sé si tenien les millors condicions d'àudio
A tota la resta no els van subtitular ... i majoritàriament eren pagesos com els senyors subtitulats ... i alguns fins i tot de la mateixa edat.
Si està ben fet o mal fet ... no ho sé ... però haig de dir que sóc de l'Aldea i, de vegades, a aquests senyors jo tampoc els entenc bé.
La mateixa setmana al 33 van fer una pel·lícula [diria que] argentina en BSO. Quasi tothom entén el castellà [a Catalunya] però van subtitular-la (i sort d'això) ... evidentment, a cap argentí que mirés la tele li feia falta.

Vull afegir que, de vegades, a les Terres de l'Ebre en lloc de queixar-nos per aquestes coses hauríem de mirar de millorar una miqueta la nostra parla (i això no va pels senyors que van sortir subtitulats, que si no han estudiat més és pels anys que els va tocar viure gràcies al senyor fill-de-puta de Franco) amb una cosa tan senzilla com eliminar els barbarismes (que de vegades fan mal a les orelles de sentir-los). Això encara reforçaria més el fet que som un dels llocs dels Països Catalans on el català té més predominància.

Eutrapèlia ha dit...

Tots els catalans hem d'intentar evitar els barbarismes (i encara més els calcs sintàtics del castellà i utilitzar una fonètica genuïna), però jo penso que als parlants de les Terres de l'Ebre el que ens cal és més autoestima lingüística, menys complexos: que normalment als llibres hi digui "aquest", "nen", "mitjó" i "sorra" no vol dir que "este", "xiquet", "calcetí" i "arena" no siguin igual de correctes (i això la resta de parlants haurien de començar a saber-ho, gràcies als mitjans de comunicació...), que si no ens pensem (almenys mons iaios, mes cosines s'ho pensen) "que no parlem bé".

Carquinyol ha dit...

Jo només et puc dir que entenc molt millor un mallorquó o un valencià de poble que als extremenys de certs pobles d'Extremadura (i mira que tinc extremenys al meu voltant a Badalona)

Tant de bo hi hagués subtítols en viu !!

Claire ha dit...

No he pogut llegir encara l'article que dius i tampoc veig veure el reportatge del 30 minuts, però jo estic súper a favor dels subtítols, siguin quins siguin. Tan del mateix català, com del castellà, com de qualsevol altre idioma. Però subtitular més el castellà i el català estaria molt bé, perquè ajuda a molta gent a millorar el català escrit.

Sobre els subítols a la tele japonesa.... m'encantaaaa!! Sempre que miro programes estic pendent de tot el que escriuen per veure si reconec algun kanji, i va genial! M'encanta quan ho usen per donar énfasi i cridar l'atenció, i els colors llampants que posen i en general la manera en que ho fan. Ho trobo molt molt útil i m'agrada moltíssim! Per no dir que trobo més que genial que posin sempre les lletres de les cançons en les actuacions. Karaoke total!

Molt interessant i molt guai aquest post! Gràcies!!!

Anònim ha dit...

Hola Eutrapèlia
Estic molt d'acord amb tu amb això de l'autoestima ... crec que complementa i ajuda a entendre el meu comentari. Realment encara hi ha molta feina a fer.

Jo, personalment, intento en el meu dia a dia evitar els barbarismes (i els calcs que comentes, les frases fetes, etc) i potenciar les paraules pròpies nostres (encara que tothom té el seu "idiolecte")

Algunes coses positives es fan a nivell de TV3 (la Fàtima Llambrich, per exemple, crec que no és la corresponsal a les Terres de l'Ebre) i de Catalunya Ràdio (hi ha diversos locutors que es nota que són de ses Illes, o de Lleida, per exemple). De totes maneres, a nivell mitjans de comunicació, Telecirco, el Gran Dropo i canals per l'estil fan bastant de mal.

El dia que tinguem la independència això se solucionarà en gran part ... hi haurà, per força, més canals en català. Suposo que tindrem també canals en altres llengües, a més a més del castellà ... però segur que no entropessarem amb Interfatxeria (que realment, fan bossar)

salutacions del de l'Aldea

Eutrapèlia ha dit...

Sí, jo també estic segura que el dia que siguem independents i tinguem més canals (catalans o de l'estranger, però de tot arreu) tindrem més eines per treballar-hi. :) I no deurem haver d'esperar gaire més per mirar les pel·lícules i les sèries directament en la llengua original i subtitulades, per aprendre'n (si avui dia tothom -almenys fins a una certa edat- ho fa). Ara bé, m'agradaria molt saber si els subtítols respectaven la varietat geogràfica del parlant i, per tant, enriquien els coneixements lingüístics dels espectadors o canviaven un "espill" per un "mirall". Reconec que no he tingut temps de mirar-ho, segurament no ha estat així... però aquests subtítols no penso que hagin reforçat l'autoestima lingüística (simplement perquè normalment no es fa a TV3) dels parlants...

tobuushi ha dit...

Anònim.
Molt be exposat, no he vist el programa de TV3, però amics de Catalunya me l'ha explicat. No entenc en rebombori de Carod pels subtítols. Penso com la Claire que són molt divertits o útils, com en el cas que has dit de condicions de so precaries.

Eutralpèlia.
A mi em fa mal sentir a dir "panyals" o "tamany", els "buenos" i el "vales" ja són massa freqüents.
M'agrada molt sentir paraules com les que esmentes.
Jo vaig treballar amb uns valencians que sempre empraven mots i estressions que no havia sentit abans però que trobava molt autèntiques, molt pures.

Carquinyol.
Quan era petit anava amb al meu pare a una fundició de Martorell on hi havia un extremeny que li deien el "Bellotero", m'agradava molt parlar amb ell perquè sempre m'explicava històries increïbles de la "mili", però sempre necessitava traductor, la majoria de vegades no entenia el què em deia, però la manera de dir-ho era molt divertida.

Claire.
Tens raó, m'agrada molt l'ús que fan de la tipografia, com en els exemples que he posat abans.
Pots veure Music Station? és un dels meus programes favorits del divendres, sempre posen subtítols a les cançons així des de casa les pots cantar també.

Claire ha dit...

Oi tant que veig el Music Station! Sempre que puc i més si surt algun grup que m'agrada. I m'encanta quan posen cançons més "antigues", la moda de llavors era genial! jejeje

tobuushi ha dit...

Claire.
Com vas dir que t'ho feies per veure la tele japonesa?

Claire ha dit...

En qualitat força dolenta però per internet en directe ho faig amb el programa KeyHole. Últimament va pitjor...
Però en qualitat bona m'ho descarrego tot a través de pàgines privades amb usuari registrat, fòrums, blogs, livejournals... Hi ha tot un món on es poden trobar moltes coses! I ara ja realment prefereixo veure-ho uns dies més tard però amb millor qualitat.

tobuushi ha dit...

Claire.
Merci!