dijous, de maig 10, 2012

Catalunya? Cata-què?

Pío Baroja, famós il·lustrat i coŀlaboracionista nazi espanyol, va dir que "el nacionalismo es una enfermendad que se cura viajando"; el nacionalisme és una malaltia que es guareix viatjant...

Bé, suposo, que Baroja, només feia referència als nacionalismes que no són l'espanyol. Perquè els espanyols van anar imposant el seu nacionalisme arreu on anaven. Fins hi tot ara, amb els seus Institutos Cervantes que són una apologia del què va ser el seu imperi d'ultramar.

Si fins hi tot una revista dedicada al disseny "espanyol" es diu "Spanish"! Posats a fer, si el què volien era reivindicar l'"espanyolitat" jo l'hagués titulat "Diseño" amb "ñ", ara amb Spanish per títol en comptes d'una revista de disseny semblen cursos de castellà. ( Val a dir que el 80% del contingut de la revista són creadors dels PPCC ).

Mireu la paraula Spain o Spanish les vegades que surt, per si no ha quedat clar.

Així doncs els espanyols van fent feina espanyolitzant la cultura i els creatius catalans, els japonesos pensen, perquè els hi han dit, que Gaudí, Miró o Dalí eren espanyols, i que la seva obra reflexa l'esperit espanyol.
Segons ells, Barcelona és la capital de la cultura espanyola, i la seva cuina, arquitectura i música són típicament espanyoles. Gaudí, aquell gran arquitecte espanyol! Si el pobre mestre aixeques el cap!
Jo, que molt sovint vaig vestit de Desigual, vaig típicament espanyol; com es nota que ets espanyol, em diuen!
Alguns catalans quan se'ls pregunta l'origen diuen Barcelona, encara que siguin de Lleida o Reus. Per què? Doncs per que Catalunya no existeix, no surt enlloc, no hi ha cap producte català que digui que està fabricat a Catalunya, arreu hi posa Spain!
Això va per tots, Torres, Freixenet, Segura Viudas, Camper, Desigual, Mango, Chupa-Chups, Custo, etc. Aquestes són les marques catalanes que més es troben al Japó.

I el Barça? Em direu, bé el Barça, fins hi tot el de Laporta, es passejava per Japó de bracet de l'ambaixada espanyola. Puyol, Xavi, Piqué, Cesc, juguen amb la "Roja". I no oblidem que el Barça és un equip de la Liga Española.

El 99% de les persones amb qui parlo no ha sentit a parlar mai de Catalunya, i això no va només pels japonesos, ara estudio japonès amb gent d'orígens i procedències diverses, fins hi tot europeus. L'altra dia una noia romanesa em va preguntar d'on era i no havia sentit a parlar mai de Catalunya, tampoc un arquitecte florentí que diu que Barcelona és la seva ciutat favorita, ni el meu amic Georgios, grec.
Ja m'he acostumat a anar amb una mapa d'Europa on surt Catalunya, i els Països Catalans, és d'un llibre en japonès que explica què és Catalunya, porto sobre el meu diccionari Català-Japonès de l'Enciclopèdia Catalan, perquè vegin que parlo una altra llengua, i m'haig d'explicar sempre, sempre. Ja us ho he comentat moltes vegades, però és una qüestió que em plantegen gairebé diàriament.
Quan vius a Catalunya no t'has d'anar explicant cada dia, però quan vius fora la teva nacionalitat és com el cognom, jo faig el mateix, quan parlo dels meus companys de feina o classe; Avui ha vingut una noia nova vietnamita, o la dona del meu cap és filipina, a la classe dels dimecres hi ha un nova-zelandès que és un carallot i una russa guapíssima!
Què deu dir la gent de mi? Mira! avui no ha vingut l'espanyol! (T⁔T)

Sabeu com n'és de frustrant que després de mitja hora explicant que sóc català, que Catalunya no és Espanya, el teu interlocutor et digui; Molt bé, m'encanta Espanya, fa un any vaig viatjar-hi, Barcelona, Madrid, el Camino de Santiago...
O aquesta altre; Però tu ets espanyol, no? El passaport és espanyol oi? I jo els contesto; sí, però perquè el meu avi va perdre la Guerra ( collons! Tot hi que no és del tot cert ajuda a comprendre ).
Ostres quanta feina per fer! I quan més famosa es fa Espanya gràcies al talent dels catalana, més difícil es fa.

Només per combatre l'esquizofrenia els catalans ja haurien de ser independentistes, no només per sobreviure econòmicament, o culturalment, però per guarir-nos de la malaltia del nacionalisme espanyol.

9 comentaris:

vullunfestuc ha dit...

És un debat que cansa tant i tant... Jo coneixia escocesos que em negaven el dret a dir que era català «you're spanish» em deien, i jo no els podia dir «English».
Eto'o, Messi i tants altres tenen el passaport espanyol i no veig ningú confonent-los per espanyols.
I així fins l'infinit. És el que té el poder d'un estat, que permet crear la marca «spain» i forçar la inexistència de la nostra pròpia marca.

tatanu ha dit...

Però tu ets espanyol, no? El passaport és espanyol oi? I jo els contesto; sí, però perquè el meu avi va perdre la Guerra
Me'l apunto!!
Ja és ben trist que et vulguin fer ser el que hi diu en un paper que t'obliguen a tenir. Colló, si jo duc a sobre un paper que hi diu Tiranosaure Rex no em converteix en un Tiranosaure, per molt que ho desitgi.

Eutrapèlia ha dit...

És molt pesat, però no defallim mai d'explicar qui som i d'on som. Per cert, aquest mes a l'Avenç hi ha un article de Mary Ann Newman sobre la "marca Catalunya" (no parla de PPCC) i del català als mitjans de comunicació americans i com s'hi ha anat fent un lloc :)

Judith ha dit...

M'hi sento totalment identificada amb el teu post. Ja pots explicar que ets català, que la gent ja decidirà per tu que ets espanyol. Jo ho considero una gran falta d'educació per part seva. Oi que jo no decideixo per ells què són o què deixen de ser? Doncs que facin el mateix amb mi!

Jo, quan n'estic molt fins als ovaris els hi dic que sóc d'Andorra. Posats a que creguin una mentida, com a mínim, la mentida la trio jo.

Carquinyol ha dit...

Realment és un tema que ja cansa, tot i que he comprovat que el millor és el contraatac. A un becari d'allà on treballó mexicà cada vegada que em deia "los españoles no haceis... ' jo li contestava 'i en Guatemala esto como lo haceis?'

Així que ves anomenan australià al de Nova Zelanda, ucrainés al rus, albanès a l'italià, turc al grec... i ja veuràs com potser si que se'n recordaran d'on ets !!

tobuushi ha dit...

vullunfestuc.
Això dels escocesos no ho entendré mai, quan vivia a Anglaterra tenia una companya de pis escocesa que em tractava amb menyspreu perquè era del sud, sempre anava comparant la seva superioritat racial, fins que em vaig fartar i li vaig dir que mentre ells vivien en cabanes fetes de fems nosaltres construíem palaus de marbre ens banyàvem i anàvem al teatre ( això la va cardar molt perquè la tia només es banyava un cop per setmana, deia que no li calia dutxar-se cada dia com jo perquè ella no podia tant. Els anglesos més oberts, però, se n'enfotien de mi quan els deia que era de Barcelona, com en Manuel de l'Hotel Fawlty.
Tens raó quan dius que la única solució es la independència.

tatanu.
No, a més, crec que la majoria de Tiranosaures són espanyols (^_^)

Eutrapèlia.
Bona aquesta, els americans són molt oberts en part per cultura en part per incultura, ja els pots explicar la "venti" més grossa que se la creuen.

Judith.
No Andorra no, hi ha un únic andorrà al Japó i treballa a Parque España, una mena de Port Aventura tronat i kirstch ple d'estereotips de l'Espanya més flamenco-guitarra-manola-torera.

Carquinyol.
Amb el de Nova Zelanda no m'hi parlo ho vaig intentar, fins hi tot els vaig conviar a la festa de Sant Jordi però és el típic blanc que et mira amb la supèrvia dels colonitzadors.
A la romanesa li vaig dir que semblava rusa i em va dir que el seu avi era rus i la seva avia italiana, per això tenia els cabells agitanats, molt espanyols. Li anava a dir el que pensàvem nosaltres dels romanesos quan va dir que adorava el Barça i Messi i la vaig perdonar.
El què passa amb el ciutadans d'estat sobirans, encara que siguin els que fa poc que ho són, és que es veuren diferents, superiors, ho he sentit a dir moltes vegades a Víctor Alexandre, les nacions sobiranes són un club, o ens formes part o no. Ells són els socis que juguen a golf i nosaltres els cambrers que els servim les copes.

Kojirō Naruse ha dit...

Dolorosament real. Fins que Catalunya no tingui un govern que pugui exportar a la resta del món qui som i d'on venim, seguirem amb la mateixa història. I això no passarà fins que siguem un Estat.

És una batalla que tenim perduda, però tot i així seguim donant guerra.

I alguns s'estranyen que el català encara es parli... si és que som tossuts com ases.

Claire ha dit...

És un tema que em posa molt nerviosa!

Quan sóc a l'estranger i em pregunten d'on sóc, dic Barcelona. Ja sé que per ells Barcelona és Spain, però almenys no haig de pronunciar Spain i em quedo una mica més tranquil·la.

Per cert, realment poden posar tants cops Spanish en aquesta revista??!?!

tobuushi ha dit...

Claire.
És que s'han d'autoconvèncer!