dimecres, de novembre 30, 2011

Una "mansion" no és una mansió

Una de les coses que primer em van sorprendre del Japó, és l'ús que els japonesos fan de les llengües estrangeres, mots que manlleven a conveniència emprant-los malgrat que perdin el significat original, un d'aquests mots és "masion", el primer que em venia al cap era "mansió", però en realitat vol dir "pis", caram! Ja em semblava estrany que hi hagués tants japonesos vivint en mansions. Les "mansion" que ells pronuncien "manxon" són pisos entre els 60m2 i els 90m2, tot i que n'hi ha de més amples, però el normal és aquest. Per sota d'això són "apato", apartaments.
Fa una setmana vam anar a la inauguració d'un nou centre comercial, al poble del costat, Tsujido, i ens van donar propaganda d'uns pisos de nova planta que s'estan construint just al costat, la zona és molt bona, al costat del centre comercial i de l'estació, al Japó el valor dels pisos incrementa en relació a la distància que hi ha de l'estació de tren.

Aquest és l'aspecte que tindran després de la finalització de les obres, el complex es diu Eath Opera, i és de l'empresa Lions Mansion, aquesta immobiliària té pisos i apartaments per tota la nostra zona, i són fàcils d'identificar perquè hi posen un lleó a l'entrada que em recorda a les "Cortes" espanyoles. Fa gràcia el fet que hi posin nom, tots els blocs de pisos tenen un nom normalment en francès o anglès, Belle Maison, Green Hights, North Village, però també n'hi ha en català, Maricel  ^_^.

A les imatges següents us he posat dos planells de dos pisos perquè us feu una idea de com som, vistos uns vistos tots, els japonesos són molt estàndards alhora de construir, tots els pisos tenen la mateixa distribució, vull dir tots, no només els d'un mateix bloc, a tots els pisos on he anat hi havia la mateixa distribució, amb unes petites variacions, però bàsicament la mateixa que la primera imatge a continuació.
És un pis de 75.10m2, 3LDK+DEN+WIC, vol dir 3 habitacions, sala d'estar-menjador, cuina, "walk in closet" armari a l'americana on s'hi pot entrar caminant, i DEN estudi. Fixeu-vos que el bany té una cambra especial per a la banyera, que resta separada ja que l'aigua va al terra, també veureu que el vàter està en una cambra separada, dins del bany s'hi coŀloca, normalment la rentadora.
Si us fixeu bé veureu que al costat de l'etiqueta, ex: キッチン hi ha un número, aquest representa l'area de l'estança amb "jō", "tatamis", un tatami fa 1.62m2 ( 90x180cm ), i és la regla usada al Japó per mesurar habitatges.

Aquest és una mica diferent, perquè és més gran, de 95.31m2, 4LDK, quatre habitacions, sala d'estar-menjador i cuina, normalment l'habitació #3 és de tatami, pels convidats, però el costum de posar tatami es va perdent, per culpa del manteniment. Algunes persones prefereixen prescindir d'aquesta cambra i fer un menjador més ampli.
Una cosa que sorprèn és que els japonesos dormen tots junts, pares i fills fins a l'adolescència, tot hi que n'hi ha que ho continuen fent. Sempre que ve algú nou a casa es sorprèn que la Shikibu tingui dormitori propi. Per tant les altres cambres s'usen normalment d'estudi o magatzem ( las japonesos els agrada acumular rampoines ).

A continuació us he posat un parell d'imatges que il·lustren el sistema anti-terratrèmols dels edificis emprats en la construcció d'aquests pisos.

Té un sistema de pivots que basculen perquè l'estructura no es mogui, a l'esquerra amb aquest sistema i a la dreta, sense, el nostre edifici es molt baixet, planta baixa i dos pisos, i no tenim aquest sistema, però per edificis molt alts s'ha de notar la diferència...

...com es veu a les il·lustracions, una mica dramàtiques. Hi ha altres sistemes de seguretat passiva, com els vidres armats, les parets de fusta, i la manera en general en que està construït l'edifici, per això podem resistir terratrèmols de M9 com el del març passat.
Espero que us hagi agradat tafanejar per un pis japonès, si en voleu comprar un crec que aquests van a partir dels 40 milions de iens ( uns 385.000€ ).

dimarts, de novembre 29, 2011

La confiança del pagès

El diumenge, com vaig explicar-vos, vam anar a la muntanya, el camí que mena al cim on hi ha el santuari és ple de petites botigues de records on es venen regals i dolços que tota mena, però també hi ha cases de pagès amb un petit hort de muntanya, els pagesos baixen la collita als mercats de la ciutat o al magatzem de la cooperativa, normalment del JA ( Japan Agriculture ), però es queden una petita part per vendre als excursionistes, ho fan d'una manera que nomès crec que pot ser possible a països com el Japó o potser Suïssa.
Com podeu veure a les imatges, deixen unes capses plenes de fruita i verdures amb un cartellet amb el preu, i una petita guardiola per posar-hi els diners ( a la primera foto té forma de caseta ), no hi ha ningú que vigili ni que controli. Qui vulgui pot agafar una bossa i omplir-la del que vulgui i pagar l'import que es demana. Això requereix una gran dosi de confiança.
Els preus són raonables, molt més barats que al mercat, ja que és una venda directe, a la primera foto s'hi venien moniatos a ¥200 ( 1.92 € ).

En aquesta imatge s'ofereixen mandarines a ¥200, satoimo a ¥200, i yuzu a ¥100 ( €0.96 cents ). Els japonesos dels tubercles en diuen "imo", "jagaimo" ( patata ), "satsumaimo" ( moniato ) i després hi ha el "satoimo" que és com una barreja de nap i patata, i altres "imo" com "yamaimo" que sembla regalèssia. El "yuzu" és com una mandarina borda molt aromàtica que servei per cuinar, fer tisanes o perfumar dolços.

També hi vaig veure "kaki" ( caquis ), que són més durs que els nostres i no tant vermells, als japonesos els agraden molt i són molt típics de la tardor.

Aquí podeu veure la guardioleta per posar-hi els diners, com veieu molt sofisticada, només aixecant la caixa de fruita pots agafar els diners. El cartellet hi diu 金入れ "kaneire" ( fiqueu-hi els diners ).
No crec que ningú marxi sense pagar, el preu és barat i saps que són bons perquè els ha acabat de collir el pagès, i no han passat per càmeres de refrigerat o camions que els han dut de ves a saber on. No val la pena quedar malament per 300 iens. De totes maneres no deixa de sorprendre'm aquesta confiança.

dilluns, de novembre 28, 2011

D'excursió a Oyama

Ahir, diumenge, després d'una setmana de molta feina que em va tenir apartat del blog, ens vam llevar molt d'hora, molt d'hora, tant que en Pep Guardiola encara era al primer son. Feina molt bon dia i el Fuji-san es veia aixé de bé.

Havien quedat amb els amiguets d'escola de la Shikibu per pujar la muntanya d'Oyama, que en japonès vol dir "muntanya gran". És un munt que hi ha entre les ciutats de Hadano i Isehara, i que es pot veure des de Hiratsuka.

Tots teníem una mica de son, sobretot els més petits que van aprofitar una mica l'estona que vam passar esperant l'autobús, per anar a Oyama des de Hiratsuka, no es triga gaire, però s'ha d'agafar dos autobusos de línia que afortunadament estan pensats per als excursionistes i et deixen just al peu de la muntanya.

En Miró va fer parar l'autobús més d'una vegada, prement el botó quan no tocava, ai las! Vam haver de demanar moltes vegades perdó al conductor, sort que els altres passatgers no es van enfadar, el molt murri sap com fer-se perdonar.

Un cop al lloc, amunt que va pujada, ens esperava una bona estona de caminant entre mig d'arbres pintats de vermell, i molsa de tots els colors de verd.

 La Shikibu sempre va trobar algú amb qui fer el camí més dolç.

 Riu, Aya, riu que tot just comencem a enfilar el camí...

 Les escales de "Cirith Ungol" ( nota friki pels qui els agradi els Senyor dels Anells )

 Però això no és Mordor, que és més bonic, heu vist quina espessura?

 Oi que sí, petit Hobbit?

A mesura que anàvem pujant ens trobàvem amb el què havien vingut a veure, els Momiji, aquestes fulles vermelles, que són el símbol de la tardor japonesa, enguany, però els fred arriba tard i també els seus colors.

 Tanmateix és tot un espectacle de la natura... les fulles,

 ... els colors de l'escorça dels arbres,

 ... i els "pixapins"

Sort que els déus ens vigilen perquè no ens descontrolem gaire, al cim de la muntanya hi ha un santuari xintoista i tot els camí de pujada està guarnit d'estàtues de divinitats de diferents nivells.

 Aquest era el darrer tram, al cim es pot veure la "Mon" la porta d'entrada al santuari.

 Allí se'ns va fer l'hora de dinar, amb molta gana després d'un camí tant difícil, però divertit.

Vam dinar al costat d'aquesta representació en bronze de les galledes i els tancs on, antigament, es desava l'aigua en cas d'incendi. Abans totes les ciutats tenien un lloc amb aquests dipòsits d'aigua i les galledes a punt.

 Com sempre a la porta de les pagodes xintoistes hi ha una font per poder fer-hi les ablucions.

Això són "Ema" ex-vots que es pengen del temple per donar gràcies o demanar quelcom. No les havia vist mai amb aquesta forma. Ni l'Aya tampoc.

 Per sort la pagoda era oberta, ja que s'hi estava celebrant una boda.

 Molts badocs s'hi van atansar per fer-se fotos amb la parella de nuvis.

 Aquest és un monument als "nens de la guerra", assenyalant l'horitzó d'un futur en pau.

 El cap d'un pal d'on penjava una senyera de la pagoda estava coronat per dos dracs, em va fer gràcia perquè l'any vinent és l'any xinès del drac, els dracs a l'orient són bons, són divinitats, no com a Europa.

 Els jardins del santuari són boscos plens de llum i de colors... ( ja, m'ha quedat com la cançó de la Marisol, és que d'on no n'hi ha no en raja, perdoneu ).

 ...guarnits de monuments de tot tipus.

 ... i de racons secrets, dins d'aquest nínxol s'hi pot sentir la remor del mar, com va comprovar la Shikibu.

 Molsa i figuretes, però no és un pessebre.

De baixada vam agafar el funicular, n'hi ha de dos colors, el vermell i el verd, a nosaltres ens va tocar el segon.

 Amb seients de primera fila pels "VIPs" de la casa...

 ...tot i que alguns "VIP" feia estona que eren en un altre lloc...

Fer fi na foto dels "herois" del dia, moltes gràcies a tots per una jornada tan agradable!

Per cert, haureu notat que algunes fotos són de més qualitat que altres, les bones són del company del meu costat, que té una càmera com déu mana, jo em vaig equivocar de programació i vaig tirar totes les fotos a 800, com he dit abans, d'on no n'hi ha no en raja. 

divendres, de novembre 18, 2011

Lo Rector de Vallcollona

L'altre dia vaig llegir al Vilaweb aquest poema atribuït a Celdoni Fonoll, no té pèrdua!

dilluns, de novembre 14, 2011

El Cristianisme al Japó

L'altre dia la companya Assumpta em va dir que si venia al Japó, voldria poder anar a missa els diumenges. Cap problema, a prop de casa hi ha una església catòlica maquíssina, al carrer, per ami, més bonic de la ciutat.
Això, però, m'ha fet pensar que mai he parlat del Cristianisme al Japó. Potser perquè vaig néixer catòlic però amb el temps m'he "anat esborrant" com aquell que diu, de totes maneres sempre m'ha fet gràcia visitar esglésies catòliques a països on no és tradicional veure'n, així que he oït missa a Anglaterra, o he vist una missa copte al Caire, en aquelles ocasions he notat que la missa era molt especial, perquè en països com aquests els cristians ho són de debò, no perquè hagin nascut o hagin estat batejats només per tradició, ells ho són per Fe. Avui en dia al Japó els catòlics, i els cristians en general, poden practicar les seves creences en tota llibertat, però no sempre ha estat així. Aquesta entrada va dedicada a l'Assumpta que m'hi ha fet pensar.

esq-dret: Francesc Xavier, Luís Fróis, Alessandro Valignano.

Francesc Xavier, el famós missioner de la Companyia de Jesús era a l'Índia i Malacca treballant quan l'any 1547 va conèixer un fugitiu japonès anomenat Anjirō. Encrestat per la descripció del Japó que va fer Anjirō, Francesc Xavier va decidir evangelitzar el país. L'any 1549 desembarcava a Kagoshima on es parla de que va aconseguir convertir un centenar de locals. Però el més important va ser que Xavier va obrir la porta al Cristianisme al país del Sol Naixent.
Cap al 1563 un altre jesuïta, Luís Fróis, va arribar més preparat, acompanyat d'altres missionaris, Fróis va aconseguir reunir-se amb les figures més importants i influents de l'època i gràcies a ell es conserva documentació sobre les missions al Japó i una descripció detallada de la vida japonesa d'aquest període.
Seguint els jesuïtes, altres ordres religioses com els franciscans es van acostar al Japó per continuar l'obra missionera, però van topar amb l'oposició la Companyia que volia monopolitzar l'obra imposant el seu propi model de Cristianisme.

Amb els frares missioners catòlics van arribar els comerciants castellans, i d'altres renges de la monarquia hispànica, com portuguesos o napolitans i holandesos. Els primers en arribar ho van fer a l'illa de Tanegashima, al sud de Kyushu l'any 1543. Aquest comerciants coneguts com Namban ( Bàrbars del sur ) van aportar gran quantitat de noves tecnologies i comerç establint-se a l'illa artificial de Dejima a Nagasaki ( on els holandesos hi van establir una colònia comercial més endavant, després de la marxa dels portuguesos l'any 1640, us sona la data? ). Però el comerç que va tenir més èxit va ser l'armamentístic, el tràfic dels arcabussos hispànics va crear una nova ruta comercial anomenada "la ruta del ferro de Tanegashima". Amb l'ajuda dels missioners, els comerciants es van poder introduir a les corts de senyors feudals de gran importància com Oda Nobunaga.

esq-dret: Oda Nobunaga, Toyotomi Hideyoshi, Tokugawa Ieyasu.

Oda Nobunaga no es va convertir mai però va acceptar assessors jesuïtes que li explicaven les noves tecnologies occidentals. Entre els famosos assessors d'Oda es compta el jesuïta napolità Alessandro Valignano i el seu assistent, un llibert anomenat Yasuke, un negre, que de seguida va cridar l'atenció deNobunaga, Yasuke va esvenir samurai a la cort del poderós senyor.

Oda Nobunaga, gràcies als seus contactes occidentals va formar un exèrcit armat amb arcabussos i va sotmetre als seus rivals amb tècniques de combat modernes apreses dels "Namban".
A la mort d'Oda un altre senyor es va convertir en el governant més poderós de les illes, Toyotomi Hideyoshi, aquest però, desconfiava del poder dels jesuïtes i la influència política que podien exercir en els senyors feudals que s'havien convertit al Cristianisme, aleshores va començar a decretar edictes anticristians, l'any 1587 va expulsar tots els missioners estrangers del Japó. Cap el 1597 es va obsessionar amb els comuns i amb els nobles i va posar en qüestió la seva lleialtat ( val a dir que Toyotomi al final dels seus dies va patir d'una paranoia obsessiva que va anar degenerant fins al punt que va ordenar executar al seu millor amic ). El mateix any 1597 a la ciutat de Nagasaki es van executar a la creu 26 frares franciscans i jesuïtes amb creients, deixant els cossos a la creu fins que es podrissin. Toyotomi Hideyoshi va declarar doncs que Japó era la "Terra dels Déus" i que els missioners cristians no hi serien benvinguts, aquest va ser el primer cop contra el Cristianisme. Tanmateix es va permetre el trànsit de mercaderies i el comerç amb els "Mamban".

L'any 1600 després de la Batalla de Sekigahara, Tokugawa Ieyasu va esdevenir "Shogun" del Japó, general en cap de tots els exèrcits i dictador de tots els senyors feudals, relegant l'emperador a un rol espiritual, amb Ieyasu començaria el període anomenat Edo, que duraria 200 anys durant els quals el país seria governat amb mà de ferro per la família Tokugawa. L'èxit de Ieyasu va ser eliminar tota possibilitat de revolta, anihilant els caps militars que se li poguessin enfrontar i creant un sistema de govern amonenat Bakufu amb governadors leials per controlar la noblesa.
Entre aquests líders opositors hi havia Date Masamune, de Sendai, aquest poderós senyor va donar suport al cristians. Alessandro Valignano antic assessor d'Oda Nobunaga va enviar una missió de samurais a Roma l'any 1582 on van ser rebuts en audiència pel Papa Gregori XIII i després pel monarca hispànic Felip II de Castella ( I d'Aragó ), per establir ponts de relació entre la cristiandat i encoratjar les missions, però quan van retornar al Japó van trobar que el règim havia canviat, Oda era mort i Toyotomi havia expulsat els missioners.

esq-dret: Date Masamune, Luís Sotelo parlant amb Hasekura Tsunenaga ambaixador de Date a Roma.

Date Masamune va creure que el monarca hispànic podria ajudar contra Tokugawa en defensa del cristians, així l'any 1613 va enviar una segona missió encapçalada pel franciscà Luís Sotelo amb el propòsit d'entrevistar-se amb el Papa Pau V i amb el rei castellà, però com va passar amb la primera missió, quan aquesta segona va retornar l'any 1620, el Bakufu ja havia tancat les portes al Cristianisme i Sotelo fou matiritzat i cremat viu amb altres missioners l'any 1622.
Malgrat que Ieyasu havia volgut establir contactes comercials amb Mèxic a través de l'antic governador de les Filipines Rodrigo de Vivero i havia contractat els serveis de dos estrangers William Adams ( anglès, origen del personatge Anjinsan de la noveŀla Shogun de James Clavell ) i Jan Joosten ( holandès ), el seu successor Iemitsu ( 1623 ) era tot el contrari.

esq-dret: Amakusa Shiro, Tokugawa Iemitsu.

Va ser aleshores que va començar el malson pels cristians, i l'incident que es coneix per la Rebeŀlió de Shimabara ( 1637 ).
Tot va començar amb unes males collites que van causar una terrible fam, la crisi es va agreujar per la càrrega d'impostos del nou govern, el Bakufu. Alguns senyors es van revoltar,  entre ells un noiet jove,  Amakusa Shiro i alguns "Ronin" ( samurais sense senyor ), Shiro i alguns d'ells eren cristians. El govern va entendre que era una revolta incitada des dels nuclis cristians i va començar a perseguir i executar cristians, nobles i comuns. La revolta va acabar amb el setge del castell de Hara a la península de Shimabara. Després de la mort d'Amakusa i de la mort de 35.000 rebels va començar la depuració de tots els cristians.
Es va crear un cens religiós ( el Shumon Aratame ) una certificació del temple ( Terauke ) i es va forçar als conversos a renegar de la Fe o ésser executats, a la ciutat de Nagasaki es va posar en pràctica el "Efumi" que consistia a trepitjar una icona cristiana per demostrar que no s'era cristià. A part d'això a les viles es va implantar un sistema de vigilància i delació anomenada "Goningumi" ( les cinc famílies ) , aquestes estaven obligades a delatar qualsevol conspiració en contra del govern o pràctiques religioses cristianes d'amagat, les "Kakure", la pressió exercida sobre aquest grup era enorme fins al punt que si es descobria un cristià entre elles no només el cristià seria penat però també les famílies veïnes que havien negligit en la vigilància.
Els càstics pels qui mantenien la fe cristiana anaven des de la crucifixió, tortures amb aigua ( d'ofegament ), mutilacions, cremats a l'estaca o penjar de cap per avall d'amunt d'una pila d'excrements. No cal dir que aquestes "depuracions" van ajudar al nou govern a esborrar cap tipus d'oposició, alhora que es confiscaven bens i terres als nobles cristians. Molts nobles cristians van fugir per trobar refugi a colònies hispàniques com Macau o les Filipines, d'altres va ser martiritzats i convertits en sants i beats per l'Església Romana.

Enclavament holandès a l'illa de Dejima, Nagasaki.

L'any 1640 un vaixell portuguès va arribar al Japó, el nou Shogun, Tokugawa Iemitsu va enviar el seu inspector general, Kagatsume Tadazumi, a interceptar el vaixell, Kagatsume va executar 71 del 74 tripulants essent aquesta la primera acció del tancament definitiu de les fronteres. Sota pena de mort cap japonès podria abandonar el país o tornar, deixant només el petit reducte de l'illa de Dejima als comerciants holandesos que no eren vistos com a políticament perillosos sinó només com a comerciants inofensius, aquests holandesos van ser l'únic contacte del Japó amb l'exterior per 200 anys.

El comodor Matthew Perry, vist pels japonesos i l'original.

L'any 1853 el comodor Matthew Perry, comissionat pel president dels EEUU Millard Fillmore, va arribar al Japó amb vaixells de vapor, els famosos "Kurofune" ( vaixells negres ), de la marina exigint que el país obrís els ports i les aigües als vaixells baleners occidentals. Al Japó es considera aquest punt la guspira que encendria la caiguda del Bakufu que portaria a la Restauració de Meiji ( el retorn dels poders polítics a l'emperador ) i l'obertura del país. Amb Meiji el país es va modernitzar a una velocitat de vertigen, amb la revolució industrial es van obrir ports creant noves ciutats comercials més properes a Edo ( ara Tòquio ) com ara Yokohama, es van fundar colònies de comerciants estrangers, principalment, americans i britànics, però també francesos, russos i prussians, amb ells va tornar el Cristianisme amb noves missions, però ja no només de la mà de l'Església Catòlica de Roma, però també de protestants, metodistes, ortodoxes russos, etc.
El Cristianisme però encara hauria de passar per moments foscos, quan la dictadura militar es va fer càrrec del govern del país durant els anys 30 del segle XX, aleshores es va declarar el Xintoisme religió de l'Estat, aquesta repressió s'agreujaria durant la guerra contra els Aliats.
Amb la pau i l'ocupació militar americana del Japó, les missions cristianes es van recuperar, però sobretot dedicades als estrangers residents al Japó, l'ocupació militar va durar fins 1952. Peró l'eclusió del Cristinamisne arribarà més tard, sobretot als '80 del segle passat,  amb la immigració, sobretot de països com Filipines, Perú i Brasil, només de brasilers hi ha censats 400.000 residents. No és d'estranyar que actualment les esglésies catòliques siguin també llocs de trobada d'aquests col·lectius o centres d'acollida on es fan classes de japonès pels nou vinguts.
 A Hiratsuka tenim de tot; Presbiterians,

 Baptistes,

Metodistes de la United Church of Christ in Japan,

I l'església Catòlica de Sant Patrici,

 ...amb la seva botigueta de records. Ep! Que hi venen Pessebres eh!

Els japonesos actuals són molt tolerants amb les religions, hi ha mesquites turques construïdes aprop de Shinjuku, i esglésies cristianes de totes les confessions, i celebren Halloween, Christmas i Saint Valentine sense cap problema. Peró el Cristianisme al Japó ha passat per moments molt difícils, en part perquè els seus ambaixadors, sobretot els jesuïtes van voler quelcom més que evangelitzar el país, van voler controlar la seva política. I els Japonesos van tenir por de convertir-se en un altre colònia.

Nota bibliogràfica:
La majoria d'informació d'aquesta entrada està treta dels llibres:
Talking about Japanese History escrit per James M. Vardaman i Takahashi Toyoko. Ed. Japan Book Inc. 2008
Japanese Historical Figures escrit per Morimura Munefuyu i Kirsten Mc Ivor. Ed. Kodansha. 2007
Shogun: A novel of Japan escrit per James Clavell. Ed Atheneum. 1975
Gai-jin escrit per James Clavell. Ed. Dell Publishing. 1993