dimecres, de maig 11, 2011

Otsuya

Abans d'ahir va morir un veí del carrer, un avi de 79 anys que era el president de l'associació de veïns, tot el carrer va estar convidat al seu funeral. Al Japó aquestes coses van molt ràpides, i s'enllesteixen aviat.
Potser no ho sabeu però al Japó hi ha dues religions majoritaries, el Xintoisme i el Budisme, els japonesos celebren naixements i bodes als temples xinto i funerals al temples budistes.

En el cas d'ahir la cerimònia es va realitzar en una casa de funerals, on es van reunir 300 persones. Hi havia tanta gent que l'Aya va seguir la cerimònia per una pantalla de televisió.
Els japonesos incineren el cos, tot i que tenen tombes de pedra fins dels cementiris dels temples budistes, on els familiars o amics poden fer ofrenes com encens, flors o sake, fins i tot tabac o el menjar favorit del finat.
Per assistir al funeral cal donar diners a família, la quantitat varia segons la recepció, la d'ahir era molt normal, hi havia menjar i beure, tot molt tradicional, sushi i sake, que és el què normalment s'ofereix en aquest casos.
Els assistents també reben un regal, com ara te, sabó o trovalloles, però també dependrà del nivell econòmic del difunt i dels convidats.

El recordatori s'escriu en lletres de color gris, aquest és un color de dol, per això no veureu que els japonesos escriguin res d'aquest color, portaria malasort, jo, quan dissenyava targetes de boda vaig voler usar aques color, que trobava més elegant que el negre, pero no em van deixar.

Vaig trobar curiosa les tapes del recordatori, acostumat com estic a símbols catòlics com ara creus.

L'Aya no va voler que li fes una foto, però estava molt guapa tota de negre, és tradicional també al Japó el color negre per assistir als funerals, un vestit molt senzill sense cap joia, amb exepció d'algun collaret de perles.
En tornar a casa, abans d'entrar, l'Aya va escampar un munt de sal que li havien donat a la funerària, la sal servei perquè la mort no entri a casa. Curiós.

Al cap i a la fi no són tan diferents de nosaltres.

1 comentari:

Carquinyol ha dit...

Doncs no, no som tan diferents... I això de la sal és ja un costum àmpliament estès.