dijous, d’abril 28, 2011

Quan la guineu no les pot haver...

La guineu, quan no les pot haver diu que són verdes, la guineu és també un personatge recurrent al folklore japonès. Hi ha dos tipus de guineu a la cultura japonesa, "Kitsune" i "Inari".

Inari és la divinitat xinto de la fertilitat, l'agricultura, i la indústria, per exemple. Moltes vegades els japonesos porten amulets en forma de guineu per aconseguir bona sort i llarga vida.

L'altra cara de la moneda és la "Kitsune" del folklore popular, aquest és un animal propagonista de faules on són éssers malintencionats, trapelles i mentiders que es disfressen d'humans per poder enrerar-nos. Les guineus japoneses són astutes i manipuladores, difícils de desenmasquerar, però tenen un punt feble, no poden mantenir l'aparença humana durant molt de temps. A la fi han de tornar al seu aspecte normal i és quan es delaten.

Normalment acaben amb el cap tallat. Per cert, tallar el cap en japonès també vol dit acomiadar, "kubi" ( coll ), els japonesos fan un gest amb la mà com si es tallessin el cap per referir-se a l'acomiadament.
Ahir vaig veure una guineu que mentia i enredava, com les kitsunes dels contes japonesos. I tot perquè malgrat les seves manipulacions no havia guanyat.

dimarts, d’abril 26, 2011

Shonan Cookie

Aprop de casa hi ha una fàbrica de galetes que es diu Shonan Cookie, Shonan és la meva comarca, com ara el Maresme. Al costat de la fàbrica hi ha una botiga d'auto-servei de galetes, una d'aquelles coses que només pots trobar a països com Japó.

 Hi ha una pila de taquilles on només cal introduïr unes monedes per recollir el producte, com que la fàbrica és al costat, el preu és molt raonable.

El dia que hi vaig passar no duia diners, sortia a fer un vol, però des de la fàbrica sortia una oloreta...segur que hi tornaré aviat.


diumenge, d’abril 24, 2011

Missatge solidari amb el poble japonès del M.H. President de la Generalitat de Catalunya

Missatge solidari amb el poble japonès pel butlletí "AMICS" de l'Associació Japonesa d'Amistat amb el poble de Catalunya.

En nom del poble català vull manisfestar la solidaditat dels catalans i catalanes amb els poble japonès que ha patit una de les majos catàstrofes dels darrers anys, com a conseqüència dels terratèmol i posterior tsunami que van tenir lloc a la regió de Tohoku i la la costa del Pacífic, i també del greu accident a la central nuclear de Fukushima.

La proximitat entre el poble de Catalunya i el del Japó, país amb el qual Catalunya manté uns importants lligams en l'àmbit cultural i socioeconòmic, es veuen reforçats en moments com aquests on el dolor per les dramàtiques pèrdues humanes i econòmiques sofertes s'han viscut com a pròpies.

També voldria felicitar i demostrar la nostra més sincera admiració davant al poble japonès per la seva enteresa, civisme i coratge en com ha fet front a una colpidora tragèdia coŀlectiva, n'estem convençuts que l'actitud asserenada dels japonesos ha contribuït a rebaixar la gravetat dels estralls, sinó que, tal com esperem i desitgem, facilitarà també una ràpida superació de la crítica situació actual.

Així mateix, com a senyal d'estima, de suport i d'afecte fratern heu de saber que el govern de la Generalitat de Catalunya, que tinc l'honor i la responsavilitat de presidir va acordar declarar el dia de Sant Jordi d'enguany com a Dia de la Solidaritat amb el Japó.
Artur Mas

Barcelona, març de 2011

dissabte, d’abril 23, 2011

Sant Jordi a Tòquio

Avui hem anat a Tòquio per celebrar la Diada de Sant Jordi, enguany era especial ja que ens retrobaríem amb altres catalans que viuen al Japó i recolliríem llibres per la canalla de Tohoku ( la zona més afectada pel tsunami ). La Raquel Vila, que treballa de professora de català i castellà a l'Institut Cervantes va aconseguir que ens deixessin un espai per poder-hi celebrar la diada.
Déu n'hi do amb el Cervantes, ha estat la primera vegada que l'he visitat i m'he quedat impressionat! Les instal·lacions són fantàstiques tenen de tot i tot de disseny, ens nota que s'hi van deixar calers. Tot sigui per promoure la cultura común. M'he quedat "acollonido".
No em puc queixar perquè ens han deixat fer i desfer i no ens han posat pegues a res, o sigui que res a dir, llàstima que no tinguem cap Llull, encara que sigui la quarta part d'aquest Cervantes per anar fent les nostres cosetes.

El dia ha anat molt bé, malgrat la pluja i el vent, aquell vent empipador que fa que la pluja caigui de costat i acabis xop malgrat el paraigua.

Ahir vaig penjar un "teru-teru", per demanar que fes bon dia, però sembla que el déu de la pluja tenia decidit fer-nos la guitza.

Hem arribat al Cervantes a quarts d'una i hem començat a decorar l'espai que ens han deixat a la biblioteca Federico García Lorca.

La Raquel havia organitzat diferents espais, un taller d'origami, un racó de lectura, un punt de recollida de llibres, més que la "García Lorca" semblava la llibreria Robafaves de Mataró ( Segons J.M. Espinàs la millor llibreria de Catalunya ).


Nosaltres hem arribat amb una capsa plena de llibres, regal del meu amic Georgios.

I els de l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya havien portat 60 roses per repartir.

Els meus punts de llibre es regalaven com a record a cada persona que feina una donació, ha estat genial, la Raquel m'ha dit que hem recollit més de 200 títols!
D'amunt la meva Senyera ( que n'ha vist de tots colors, fins hi tot ha "tocat amb els Obrint Pas " ) es recollien el llibres que anaven dedicats amb un missatge d'esperança per la canalla.

És clar, com que són japonesos ho anaven apuntant i catalogant tot, així a la fi tenien una llista complerta de tots els llibres classificats, són la pera!

La canalla anava i venia, jugava, pintava o feia roses de paper.

I la Shikibu feia amics amb petits culers japonesos seguidors de Maxwell! Un bona oportunitat per explicar que a l'escut del Barça hi ha l'ensenya de Sant Jordi, per això són tan valents i ho guanyem "tot", aquest petit culer, però estava una mica moix per la derrota del dimecres.

I després l'hora dels contes, ens n'han explicat dos, la Llegenda de Sant Jordi i una història molt divertida originaria de Tohoku que m'ha recordat molt a la del Pont del Diable.

Tot seguit s'ha fet un sorteig de roses, hi havien dues paperetes, una amb un Sant Jordi i l'altre amb una princesa, a qui li tocava el Sant Jordi de si feia entrega d'una rosa que havia de regalar a la seva estimada.

Això ha fet una mica de vergonya, sobretot per caràcter tímid dels japonesos, però ha estat divertit.

L'Aya i la Shikibu han rebut les seves, per cert la Shikibu ha tornat a casa amb quatre roses, l'hauré de vigilar!
En fi, estem baldats però ha estat una diada genial, avui uns quant japonesos tornaran a casa coneixent una mica més Catalunya i d'aquí uns mesos, nens del nord del Japó rebran uns llibres de part d'una Princesa Dolça, un drac molt golafre i un cavaller valent.
Bona Diada a tothom!


divendres, d’abril 22, 2011

El dia de la Terra

Una diada rera l'altre, dema és Sant Jordi i avui és el dia de la Terra.
L'accident de la central nuclear de Fukushima després del tsumani ens han fet plantejar on volem avançar, quines seran les polítiques energètiques que el món sencer ha d'adoptar per assegurar-nos un futur més net, més prósper i més ecològic.

Fa temps vaig dissenyar aquesta mascota, "el meu amic el planeta" per un projecte sobre un cotxe que funcionava amb Bio-diesel, el pilot volia fer la volta al món amb un Toyota que usava oli de cuina reciclat. El projecte va tirar endavant i en pilot va arribar a Barcelona i fa fer la volta al món, però la mascota es va quedar al Japó dins d'un calaix, perquè no complia les expectavives del meu client. Una llàstima.

 Aleshores va venir Todd i em va dir si volia dissenyar una samarreta per "Earth Day", vaig treure el meu amic del calaix. Els dissenyadors, els iŀlustradors, els que imaginem imatges, històries, objectes...coses, tenim molts fills, amics al calaix, esperant, un dia, veure la llum. Per fi el meu amic a sortit del calaix, a mi m'agrada molt com a quedat.
Per això no me n'he pogut estar de penjar el resultat al blog.

Bon dia de la Terra!

dijous, d’abril 21, 2011

Vivint al llom d'un peix gegant...

Ahir vaig sortir a fer la passejada diària que em va prescriure el metge de capçalera, caminava per la carretera 129, la que va de Hiratuka fins Atsugui, quan de sobte em vaig trobar amb aquest cartell.
És un avís que aquesta carretera romandrà tancada en cas que un terratrèmol de gran magnitud afecti la zona. Això és perquè serà usada com una via ràpida pels serveis d'emergència i evacuació.
Seguint el costum japonès de posar personatges "kawaii" a tot arreu, aquest cartell, que comunica una cosa molt seriosa va decorat amb una iŀlustració de Namazu una divinitat xintoista que representa un silur, un peix gat gegant.

Si bé la llegenda de Namazu és inmemorial, és al segle XVII quan es comencen veure'n representacions gràfiques, però va ser a partir dels grans terratrèmols d'Ansei ( a l'antic Edo ) de 1854-55 quan es va convertir en divinitat. Durant aquells terratrèmols de magnitud 8.6 van morir més de 6.000 persones, per no va haver tsunami, la majoria de les víctimes van ser per culpa dels incendis posteriors.

 Segons la llengenda, Namazu viu entre el llod sota la nostra illa de Yamato ( que és el nom diví del Japó  ) constament vigilat pel deu Kashima, però si aquest baixa la guadia, Namazu s'allibera creant un terratrèmol, aleshores Kashima amb una pedra anomenada Kaname-ishi atura Namazu.
A la iŀlustració es pot veure com Kashima d'amunt d'un núvol envia Kaname-shi transformada en un actor de Kabuki ( d'un príncep guerrer ) per deduir Namazu.

 Actors i costesanes d'Edo lluitant contra Namazu.

Treballadors i ciutadants reduint Namazu, aquestes són ilustracions molt populars de finals del periòde Edo.

 Ebisu, un déu de la fortuna s'ha adormit d'amunt la pedra Kaname-ishi i Namazu aprofita per sembrar el caos i la destrucció. L'escatologia també agrada molt al Japó, mireu com el dimoni vermell fa un pet d'amunt el déu adormit.

Kashima sotmetent Namazu i els seus secuassos amb la pedra màgica.

Com podeu veure al Japó hi ha moltes creences i tradicions que ens poden semblar extranyes, però quan fa temps que hi vius fins i tot pots motar com, de vegades Namazu, mou la cua.

dimecres, d’abril 20, 2011

Kairanban

 Com us comuniqueu amb els veïns del carrer? Nosaltres al Japó ho fem amb aquesta carpeta que anomenem "kairanban", aquesta carpeta va passant porta a porta per totes les llars del carrer, de mà en mà.

 Dins el "kairanban" hi podem trobar notícies del veïnat o informació oficial de l'ajuntament. Durant aquest dies de crisi també es donaven instruccions per reaccionar en cas d'emèrgercia radioactiva.

També hi ha el butlletí oficial de notícies de la ciutat, "Hiratsuka News Letter". 

 Últimament també ens han fet arribar un mapa d'inundació de la ciutat en cas de tsunami.

 Com podeu veure les zones vermelles són les que serien més perjudicades per un tsunami, curiosament la zona més propera al mar no està en perill, però sí les que són a la verneda del riu.
Ara si em permeteu vaig a cal veí a dur-li el "kairanban"...

dimarts, d’abril 19, 2011

Festa de Sant Jordi i recollida de llibres

Aquest cap de setmana celebrarem el Sant Jordi amb els catalans de Tòquio i amb l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya. Es tractarà d'una festa pensada per a la canalla on explicarem la Llegenda de Sant Jordi als nens catalans i als seus amiguets japonesos.

La festa serà un punt de trobada i una escusa perfecte per poder recollir llibres que farem enviar als nens de Tohoku ( la zona afectada pel tsunami ), amb l'ajuda de la ONG Nens Sense Fronteres KnK.

El llibres aniran acompanyats de missatges d'esperanca originals, escrits pels donants, els 100 primers rebran, com a mostra d'agraiment i record de la diada un punt de llibre creat per mi i imprès gràcies a la generositat del meu amic Georgios, basats amb les titelles que vaig crear l'any passat per la festa d'aniversari de la Shikibu.
Esperem recollir molts llibres, i escampar el missatge de la diada de Sant Jordi a la mainada.
Ja us explicaré com ha anat.

dilluns, d’abril 18, 2011

Cause for Design, Japan

 No puc parar de pensar amb la gent del nord, per això quan vaig rebre la invitació per coŀlavorar amb aquest projecte no m'ho vaig pensar dues vegades.
Cause for Design intenta agrupar diferents dissenyadors que vulguin contribuir amb la seva obra als esforços per ajudar als supervivents del terrible desastre que va assolar el nord del meu país d'acollida.
Fent un petit donatiu, que anirà destinat a la Creu Roja, es poden baixar aquests treballs de diferents creatius d'arreu del món, en format, poster o de fons de pantalla.

Vaig pensar que la iŀlustració que encapçala el meu blog descrivia molt bé la tasca que estem decidits a emprendre. Per això vaig cedir-la per aquest projecte.
Podeu visitar l'enllaç: Rebuild Japan Poster - Isaac Zamora. Per veure més detalls sobre el projecte.

dijous, d’abril 14, 2011

Tapant forats...

A un mes del terratrèmol no us puc dir res que no sabeu, Fukushima ha entrat a nivell 7 d'accident nuclear, com Txernobil, tot hi que la radiació és un 10% de la de la central soviètica, el dilluns vam patir una altre sacsejada de M6 a la central, però "0 Bearbricks" a casa.
25.000 morts, 145.000 refugiats, 60.000 llars per construir, 300.000 milions de iens en destrosses, un balanç prou normal per un país que viu al llom d'una carpa gegant ( una llegenda japonesa ).

Ahir vaig passar pel carrer que mena a l'estació, estaven arreglant el terra de la calçada, sembla ser que els constants terratrèmols l'havien esquerdat, ni m'hi havia fixat. A un mes del terratrèmol, Hiratsuka adoba els carrers clivellats, l'aeroport de Sendai torna a funcionar, i ja hi ha llet, iogurts i aigua al les botigues, amb dos pebrots! Ha passat un mes i el país avança, ens en sortirem i tant que sí.

Per cert les samarretes que he fet per Fakejoy estan tenint molt èxit! Gràcies a tots!

dimecres, d’abril 13, 2011

Sakura, sakura...

Ahir, aprofitant que feia un dia preciós, vam anar a fer el "hanami" amb els petits. "Hanami" vol dir literalment "mirar les flors", als japonesos els agraden molt les flor, tan als homes com a les dones, i les flors que més els agraden són les "sakura", les flors del cirerer, fa poc abans del terratrèmol ja us en vaig parlar, dels cirerers, en aquella zona floreixen abans, però a la resta de la regió de Kanto, és ara quan es pot gaudir dels arbres florits. Amb les "sakura" arriba la primavera, ressorgeix la vida, i l'esperança, que ja ens cal.
Els japonesos acostumen a aplegar-se sota els cirerers per menjar i beure ( sobretot això ) amb amics i familiars, les empreses organitzen "hanami" i envien als nous empleats a reservar lloc als parcs. De vegades els veus vestits amb corbata, sols sota els arbres d'amunt d'unes estores de plàstic blaves, esperant estoicament des de primera hora del matí. Tinc sort i la meva feina em permet agafar festa quan vull, i què millor fer-ho que entre setmana, després que la Shikibu surt de l'escola ( ara a 2/4 de dotze ).
Així podem triar on seure i tenim el parc per a nosaltres quatre. 
El govern va demanar moderació amb les celebracions de "hanami", però després de tot el que ha passat, la gent vol gresca.

La casa pairal dels propietaris de Yokohama ( la companyia de pneumàtics )

Aquesta construcció del S. XIX ha estat restaurada fa molt poc i està oberta a tothom.

La muntanya "cul", així és com li diem amb la Shikibu, a l'hivern quan està pelada sembla un cul.

"déjeuner sur l'herbe"

Un "sakuragi" cirerer,  perfecte, al bell mig d'un parc on abans hi havia una escola.

Cirerers a la vora del riu Kanamegawa, a l'altra riba hi ha el poble d'Oiso i el mont "cul".

Un túnel de cirerers.

I alguna prunera.

Aquest és un lloc on m'agrada passejar amb la bicicleta.

Just a l'atra banda de la ciutat hi ha un altre passeig amb cirerers, el vent s'ha endut alguns pètals que suren d'amunt l'aigua del canal.

Aviat començarà la pluja de pètals de cirerer, tot un espectacle.

El pal d'un pont modern imitant l'estil de les pagodes Xinto.

Els colors de la primavera japonesa.