dijous, de setembre 23, 2010

Un mica de geografia...

Fa un any que vivim a Hiratsuka, una ciutat de Shonan, a la Prefectura de Kanagawa, Hiratsuka és una ciutat de la costa a la Badia de Sagami els dies clars es pot veure l'illa de Oshima que pertany a Tòquio, o el Mont Fuji a la prefectura de Shizuoka.
L'altre dia tafanejant pel Google maps vaig voler situar Hiratsuka al mapa, la imatge del satèŀlit mostra zones verdes i zones grises, les zones grises són, a part d'alunes valls, bàsicament ciutat.
Yokohama és la capital de la nostra prefectura, Kanagawa.
Shinjuku és un dels molts centres de Tòquio, almenys on hi ha el govern metropolità, tot i que Tòquio no té un centre definit, com Barcelona o Paris, és més del tipus Londres, on hi ha la City i també Westminster ( que no és ben bé Londres ).
Més a l'est hi ha la prefectura de Saitama o com diu el meu sogre "Dasaitama" ( quillo-làndia ), ho sento si algú és d'allí, de fet són prejudicis d'algú molt de Shonan com és el meu sogre, suposo que hi ha una certa rivalitat entre ambdues zones. Saitama és on es troba la citat de Kasukabe on es basa la sèrie Shin-chan, tancant la badia de Tòquio hi la la prefectura de Chiba a la península que duu el mateix nom. Chiba és una prefectura que, com Kanagawa, serveix de residència a molt treballadors de Tòquio, a Chiba també hi ha l'aeroport de Narita, des de casa fins Narita hi ha ben be 3 hores i s'ha de travessar la capital. Chiba és famosa pels cacahuets i els micacos ( nespres ) que en japonès es diuen biwa.
El badiu dels micacos es diria, biwa no niwa, per si algú ho vol saber...
Des de Hiratsuka a Shinjuku hi ha 60 km i es triga una hora de tren. Gràcies a déu  ( i a l'emperador ) la JR és millor que la Renfe i només és una hora tot i que hi ha la mateixa distància que des de Manresa, a Barcelona tot i que aquest trajecte en dura dues o tres, o quatre o fins hi tot molt més...

M'agrada Shonan, més que Chiba o Saitama, suposo que no conec bé aquestes prefectures, però Shonan m'apropa al Fuji i al mar, crec que en certa manera és com viure al Maresme, la meva terra, un país de mar aprop del Montseny.

2 comentaris:

Mike ha dit...

Ostres! jo soc de Mataró :D

Vaig estar a Tokyo aquest agost, però no per aquesta zona. Si que vaig fer un dia la excursioneta de tren d'Odawara fins al llac de Hakone. De Tokyo fins allí més lluny que de Barcelona a Manresa??? doncs no m'ho va semblar pas .. de la UAB(on treballo) a Mataró, he trigat alguns cops més que el trajecte Tokyo-Odawara.

Si algún cop tinc l'oportunitat de venir a viure a Japó, em plantejaré aquesta zona si es tracta del Maresme japonès! ara, el clima d'estiu no té res de maresmenc XD

Quina gràcia lo de quillolandia xD ... aquí també passa.

records!

tobuushi ha dit...

Hola Capgròs! ;)
Tens raó el clima no és gens semblant, l'estiu japonès es gris, i humit. I les platges és clar! Aquí totes són volcàniques de sorra negra.
Però tenim rieres i una serralada de marina, canyets, pinedes i camps de maduixes.
Per anar a Hakone hi ha dos camins, el millor des de Tòquio és agafar el Romancecar de la companya Odakyu en hora i mitja fas el trajecte. Si vas agafar aquest tren vas passar per Hadano, el poble on vivia abans, no és gaire famós, però és molt conegut per la gent que li agrada fer trekking perquè hi ha la muntanya d'Oyama, i un parc molt bonic on es fans graellades.
Un altre camí és JR fins a Odawara i des d'allí anar fins a Hakone en tren. Però es triga més.
Com ja deus saber a Odawara hi ha un castell que va ser protagonista d'una batalla molt important abans que Ieasu Tokugawa, el Shogun, es fes amb el control de tot el país.

Des de la ciutat de Fujisawa es por agafar un tren que va a Kamakura, passant per Enoshima, aquest tren es diu Enoden i em recorda la línia de la costa, sobretot quan passa pel mig de Caldetes, o Sant Pol, grans ments privilegiades els enginyers de l'època, qui els va matricular!
També tenim la Tokaido que es podria comparar amb la N-II.
Però tenim una bona xarxa de trens, ràpida, neta i segura, en això és molt diferent al Maresme.
Et planyo molt, quan vivia a Canet havia d'anar fins Arenys per agafar el primer tren del matí, aleshores ningú tenia previst que molta gent de Canet o Sant Pol podia treballar a Barcelona.