dimecres, de juny 30, 2010

Contra la Tirania, Llibertat!

Fa molts anys uns homes que volien ser lliures van escriure això:

"Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.


Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compeŀleix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La història de l’actual Govern d'Espanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre aquests Estats. Per provar això, sotmetem els Fets al judici d’un món sincer."(...)


Això és el preàmbul de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, només he canviat les lletres en blau, 234 anys després d'haver estat escrit aquest document encara hi ha pobles que es troben igual.

Vacunes i estatuts

Ahir vam dur el patufet al pediatre, ja ha fet 4 mesos! Com passa el temps!
Us explicaré una mica com funciona el tema sanitari pels nadons al Japó. Tota la mainada japonesa té assistència sanitària gratuïta fins als 6 anys. Totes les famílies disposen d'un quadern que s'anomena "Bosutecho" on s'anoten totes les revisions, dades i incidències de la criatura.
Es pot triar pediatra lliurement, només cal presentar l'assegurança mèdica, en aquest cas meva, que és municipal. L'ajuntament ajuda amb 100 euros per fill cada dos mesos. Hi ha ajuntaments que et deixen el cotxet o paguen els bolquers, com és el cas d'Atsugi, la ciutat veïna.

En Mironet avui, pobre fill, havia de passar la revisió dels 4 mesos, i rebre la vacuna triple vírica. Petit però eixerit se n'adonat de seguida que no s'ho passaria gaire bé, i ha estat plorant tota l'estona. Us asseguro que no feia tan bona cara com a la foto. Com a venjança s'ha pixat damunt la infermera.

Hem estat parlant amb el metge sobre la vacuna de la tuberculosi, al Japó és obligatori vacunar-se'n es diu la BCG, i us asseguro que no és gaire agradable, deixa una cicatriu molt lletja de per vida.

La Shikibu, la gran, la vam vacunar a Barcelona, amb la vacuna francesa, molt menys agressiva. Ens ho van fer a les Drassanes, allí hi ha una unitat de tuberculosi, aquesta malaltia que jo imaginava eradicada, més típica de novel·les d'Alexandre Dumas, o d'operes de Verdi o Puccini. De fet un cartell modernista referent al tema decora la recepció.

Segons la doctora catalana la tuberculosi és un problema molt greu que ha revifat per la immigració xinesa.
El nostre pediatre japonès, no ens ha dit que la tuberculosi sigui conseqüència de la immigració xinesa, però també podria ser, Japó és una illa i abans de l'arribada dels estrangers les úniques epidèmies que coneixien eren les guerres i la fam.
Podem esperar, però a vacunar al petit, potser també a Barcelona.

He tingut una petita incidència, que no ve al cas, amb el bon doctor, com em passa sempre m'ha preguntat d'on era jo, pregunta que em fa cada dia més mandra respondre, i avui més que mai amb tot el merder del "Prostitucional", així que li he dit que no en tenia de país perquè vam perdre la guerra. I l'home s'ha quedat de pedra. ( Tot i que li he dit que era català i que vaig fer vacunar la nena gran a Barcelona, crec que s'ha quedat igual, molts no han sentit a parlar mai d'aquesta ciutat ). Ni Olímpics, ni Gaudí, ni Barça ni punyetes.
Portugal si que ho coneixen, és clar que ells fa 300 anys que no es barallen per un estatut, perquè tenen constitució.

dimarts, de juny 29, 2010

Art públic a Hiratsuka

Surto cada dia a passejar, haig de caminar, això de treballar davant l'ordinador no és gaire sa,  haig de treure el nas per mantenir una mica de mobilitat. Tenir dos fill petits als 40 és més dur del que sembla i si no estàs en forma el petits monstres t'esgoten de seguida. Sóc molt sedentari, m'agrada llegir, veure peŀlícules, o jeure molt més que sortit a fer esport, a més ara que plou cada dia i fa una xafogor de t'ofega. Quina mandra!
Tanmateix, com he dit abans, haig de sortir per airejar-me. Per divertir-me a les passejades, faig el turista,  Japó, encara em sorprèn dia a dia. 
Com a llicenciat en Belles Arts, em fixo molt amb les peces d'art públiques. Així converteixo una activitat com caminar en una experiència museística.
Me n'he adonat que Hiratsuka té una gran quantitat d'obres d'art al carrer, només al meu barri he trobat totes aquestes imatges que il·lustren aquest post.
N'hi ha de molt tipus, figuratives, abstractes, de bronze, guix, pedra o cromades, algunes de mes aconseguides altres que son d'allo mes poca solta o kitsch.
No són com les de Barcelona, peces d'atistes de la categoria de Botero, Miró o Picasso, però algunes fan molt de goig.

 
El que sembla és que a la gent de Hitatsuka li agrada fer volar coloms.

L'ajuntament. més clàassic està presidit per un guix molt maternal.

"la Ben Plantada", bé aquest no és el títol real, però no sé perquè em recorda la peça manresana.

Un altre bronze figuratiu, d'una parella d'estudiants, una mica Mao, si no és que del cert Japó no ha estat mai un país comunista, sospitaria una mica.

Algunes obres són millors que altres, aquest nen potser ha quedat massa encarcarat, no?

Aquestes obres són terribles, aquesta i la següent són germanes, de fet són una representació grotesca de la relació entre la Hiratsuka i les seves veïnes.

Quatre columnes, crec que abans estaven situades en emplaçament més promiment de la ciutat, fins que un batlle "no nacionalista" les va fer amagar al parc...( és broma aquí no som tan beneits )

Em recorda el "Talp" dels Increïbles de Pixar.

Aquesta m'agrada molt, sembla un Chillida. per sort per a nosaltres ningú la confon amb un vàter com la peça de Chillida de la Plaça del Rei de Barcelona.

Aquesta també m'agrada molt, és feta d'escates de ferro, és molt orgànica i representa el bosc i la natura.

Aquesta també és de les meves favorites, m'agrada molt el ferro rovellat, l'escultura sembla viva i va canviant amb el temps de color i textura.

Als anys '80 es feien coses com aquesta.

No és un portal d'Stargate, Carquinyol. Al fons la glorieta per fer actuacions al parc, sembla l'Òpera de Sydney.

Si això no sembla un cul, ja em direu, i és que, com he dit abans, tenim de tot, obres bones i altres, doncs, això, de cul.

Al Japó has d'anar en compte, surten pedres d'on menys t'ho esperes.

dilluns, de juny 28, 2010

Campions d'Amèrica


Ara que tothom parla de futbol, cal dir que la selecció catalana d'hoquei patins s'ha proclamat campiona de la Copa Amèrica. I les noies han estat subcampiones.
Si hi ha un esport en el que el nostre país és líder mundial aquest és el Hoquei patins, aquest és un esport molt arrelat a casa nostra, recordo de petit anar a veure partits del Sant Josep a Badalona.
Catalunya va demanar l'oficialitat de la seva selecció però un bloqueig per part de la Federació Espanyola ens ho va impedir. Uns fets que va succeir a la ciutat de Reno als EUA, i que van deixar clar que les federacions esportives espanyoles vetarien qualsevol intent de Catalunya a participar internacionalment.
La Federació Catalana aprofitant buits legals es va inscriure a Amèrica, per poder jugar internacionalment. Aquest és el motiu per el que, de moment veurem la nostra selecció jugant contra Brasil o Argentina.

diumenge, de juny 27, 2010

Asahi Beer, abans i ara

Darrerament, entre les empreses cerveseres, hi ha la tendència per recuperar dissenys històrics, com el cas d'Asahi, l'empresa cervesera més gran del Japó.
A l'esquerra el disseny antic, i a la dreta el més recent.

Segons sembla és un disseny de l'any Showa 33 ( 1958 ). A mi m'agrada l'estil tradicional als dissenys per les cerveses o molt moderns. A vosaltres quin us agrada més?

divendres, de juny 25, 2010

Hem guanyat als víkings!

Entoma-la Bang & Olufsen!

dimecres, de juny 23, 2010

La nit més màgica

Avui torna la nit més màgica de l'any, nit de follets i bruixes, de focs i coques regades amb Cava. Avui a Hiratsuka, però no hi haurà revetlles als terrats, ni coets fins a la matinada.
A Catalunya són molt els que celebren aquesta nit amb revetlles o sortint a sopar amb la colla, a mi m'agradava una altre nit, cada nit de Sant Joan preferia estar sol, a casa, tranquil i veure la meravellosa "Somni d'una nit d'estiu" de la BBC.
Els meus companys de la Nit de Sant Joan, eren Titània, Oberó, Puck, Lisandre, Helena, Demetri, Hermi,  Nick A sota, el teixidor...
M'imaginava la Reina Titània presa d'un escanteri, enamorada de mi. O perseguint la bella Helena pels boscos atenencs. O Puck enredant la troca.
Ja temps vaig trobar Titània, i malgrat el meu cap d'ase em va estimar. Al Japó he conegut el follet mestre Gra de Mostassa, que em fa riure i plorar, i la bella Helena em desperta cada matí quant surt el sol.
El somni de la nit s'ha fet realitat per a mi, us desitjo a tots una bona nit de Sant Joan.

dimarts, de juny 22, 2010

El bany japonès 2

Una de les coses que més gràcia em fa del nostre bany és el comandament, al Japó tot parla, i aquest comandament també, aixó és el que passa cada vespre quan omplim la banyera...Us agrada Pachelbel?

El bany japonès 1

L'altra dia vaig publicar un post on parlava dels vàters japonesos, la meva amiga Txell em va preguntar com eren els banys japonesos, i si eren tan sofisticats com els vàters.
El concepte de bany al Japó és diferent de l'occidental tot i que, de mica en mica, l'orient ha influït l'occident.
Els occidentals els banyem per higiene, els orientals o fan per plaer.
Per tant un bany japonès és un lloc de relaxació després del treball diari. La majoria dels japonesos no es dutxen per matí, però sempre es banyen al vespre.
L'ús del bany és diferent a l'occidental. Primer car rentar-se el cos, i un cop net es pot entrar a la banyera, la banyera sempre és calenta, a uns 39/40 graus, tothom utilitza la mateixa aigua, per això cal mantenir-la neta.
L'arquitectura dels banys també és diferent a l'occidental, el bany, que per cert en japonès es diu "Ofuro" és una cambra independent, amb el terra impermeable, perquè l'aigua va a parar directament al terra.
Has de seure en una banqueta i amb una palangana o amb la dutxa et rentes i t'ensabones, per desprès esbandir tot el sabó, un cop net et pots ficar a la banyera. I a gaudir!

Amb el temps les unitats de bany s'han anat fent més còmodes i sofisticades, la nostra és de l'empresa Panasonic, és una cambra que ve muntada de fàbrica, totalment segellada per que no es filtrin humitats.

El bany disposa de calefacció, assecadora de roba, "ionitzador", i s'auto-neteja de fongs. La banyera té un termòstat de gradua la temperatura, i es pot programar per que s'ompli quan volem. És molt senzilla, de disseny i de funcions, però n'hi ha de molt més sofisticades, amb hidromassatge, o televisió ( i llumetes blaves ).

Aquest és el comandament del bany, no de la banyera, controla la calefacció interior així com l'assecadora de roba o el control dels fongs. Nanoe és un sistema de Panasonic per tenir l'aire net.

Aquest és el comandament de la banyera, a la cunia n'hi ha un altre d'igual, el botó de dalt a l'esquerra serveix per cridar una altra persona, per si tens un problema, o vols "jugar"....aquesta segona opció no val per parelles amb canalla.

Una imatge del bany de nit, la tapa es tanca per que l'aigua no es refredi, tot hi que el termostat la mantindria calenta no cal llençar energia, la barra no és per cap cortina sinó per penjar-hi la bugada, la reixa del sostre és la calefacció, l'assecador i el netejador de fongs. Espero que us hagi agradat, jo no podria viure sense el meu bany japonès.

dilluns, de juny 21, 2010

Museu d'Arquitectura Edo-Tokyo

Ahir vam anar a visitar un amic, de camí vam passar per Museu d'Aquitectura Edo-Tokyo. Un dia els japonesos es van adonar que s'estaven quedant sense patrimoni arquitectònic, terratrèmols, incendis, bombes americanes, i especulació immobiliària havien acabat amb la història de la ciutat.
Aleshores van decidir muntar un museu a l'aire lliure i traslladar-hi alguns edificis que havien sobreviscut totes les catàstrofes abans esmentades. Edifics petits, es clar però que iŀlustren una mica com havia estat la ciutat.


Hi ha una part dedicada a Edo ( el nom de Tòquio abans de la Restauració Meiji ). Aquí es poden veure un parell de "Machiya", les "Machiya" són cases on es convina la botiga i l'habitatge. Primer una botiga de paraigües, i al fons una bodega i queviures.

La botiga de paraigües on es veu al fons la part privada.


Un graner ( que ara fa de restaurant ), una parereria, i una floristeria, al fons una adrogueria.

La bodega de sake, que servia de botiga de conserves.

La bota gran era per la salsa de soja.

Cubells per enmagatzemar el "miso", una pasta de soja fermentada de s'utilitza bàsicament per fer sopa.

Una "Isakaya" un bar on es pot mejar "tapes".

De fet no han canviar gaire potser els anuncis de cervesa i que les d'ara són més brutes.

Ampolletes de sake i el bany maria per preparar "atsukan" sake calent, si us voleu fer amic d'un japonès de més de 50 anys li dieu que us agrada l'"atsukan".

Una parereria, on es venien pinzell i tinta per escriure, i els famosos "washi" el paper japonès d'arròs. A mi em recorda can "Boter", la gent de Mataró i Badalona sabrà de què parlo.

A ca l'adroguer si poden comprar escombres i sabó, "hashi" ( bastonets ) i esponges.

Un bus de l'època Showa, igualet que el que surt a la peŀlícula "Totoro" de Hayao Miyazaki.

Un tanvia, ara no n'hi han. Potser quan l'Hereu sigui alcalde de Tòquio en proposarà.

Una "Koban" post de policía de barri. Del periòde Meiji. Aquestes tampoc han canviat gaire.

Un casa burgesa, amb jardinet, abans de la guerra, alguns japonesos rics volien viure com els occidentals.

El meu favorit, un edifici del 1937, inspirat en la Bauhaus, tot i que per dins és molt japonès, amb tatamis i tota la pesca, suposo que una cosa era l'aparença exterior i l'altra la comoditat tradicional.