dimarts, de novembre 11, 2008

A un pam del rei...

El diumenge passat vam assistir a la recepció que es feia als reis d'Espanya. 
Eh? Com jo, en una recepció amb els Borbons? M'ho vaig sentir a dir, ja que tinc fama de radical independentista, i meja capellans, entre alguns catalans que viuen a Tòquio.
Per què hi vaig anar? 
El primer motiu és per que m'ho va denanar l'Aya, la meva parella, des de que som pares sortim poques vegades, no tenim gaires oportunitats de retrobar-nos amb els altres catalans a Tòquio, i mai la porto a les festes de l'ambaixada.
El segon motiu, era perquè volia veure els companys, endiumenjar-me i sopar a l'Hotel Imperial de Tòquio, un edifici projectat per l'arquitecte americà Frank Lloyd Right. 
El tercer motiu, volia veure els reis, sentia curiositat. Com deu ser trobar-se amb una figura descendent de Lluís XIV? Irradien una llum especial que els fa superiors a la resta dels mortals? Que els fa tan especials que només per fet de néixer heretin privilegis que contradiuen la paraula democràcia ( en llatí república ) ?
Crec que aquest va ser el motiu de molts dels que hi van acudir, la curiositat, l'experimentar aquesta sensació d'estar davant una part de la història.
Estudiants, professors de castellà, religiosos, empresaris, cambrers, cuiners, enginers, gent que ha tingut més o menys èxit en la seva vida al Japó. Vestits barats, i de dissenyador, molt "cachondeo" i cap "Viva España!" ni "Viva el Rey!", poca pompa i molt negit, que va esclatar en una gran riallada mentre s'esperava l'entrada de ses Majestats, entrada que es va haver de retardar perquè no hi havia manera d'aconseguir el silenci que requeria el protocol, per que els monarques fecin la seva entrada correctament. Massa llatí, massa amics retrobats, masses noies guapes...
El discurs del rei, avorrit: "motivo de honda satisfacción...", recordant primer l'atemptat suicida a l'Afganistan. I, un cop entrat en materia, la relació d'Espanya amb Japó i els seus orígens en el renaixement ( recordem que Espanya ja existia al renaixement...), agraïnt la tasca dels missionaris, i dels professors ( de nuestra lengua ) per ajudar a expandir la ( nuestra cultura ), per acabat dient tot alló de "país moderno, mejor economía", bla, bla, bla...

Pels que encara pensin que el nostre president del Parlament és un ma foradada, per demanar millores en el seu lloc de treball,  aquí els deixo amb el menú a carrec el xef català Josep Barahona, de tapes de disseny tipus "el Bulli", que ens va oferir.
No us puc mostrar cap imatge, ja que van prohivir l'entrada de càmeres, i van fer desconectar els  telèfons mòbils.
Els que hagin pagat un banquet de boda, es poden imaginar quant pot costar un aperitiu d'aquest tipus al millor hotel de la ciutat més cara del món amb productes d'importació cuinats per un xef de prestigi.

Jamón ibérico Montesano de bellota
Pincho de escalibada  y anchoas del Cantábrico
Tortilla de patatas y cebolla
Milhojas de tubérculos y arbequina
Chips de verduras
Pincho de tomate, queso y serrano Montesano
Huevas de mújol y nabo
Tomate pequeño y pisto manchego
Aceituna com pimiento y anchoa
Gazpacho de tomate
Queso manchego en aceite
Idiazábal crujiente
Salmón con crema ácida
Quiche catalana
Brandada de Bacalao
Empanadilla
Patatas bravas al alioli
Croqueta de jamón ibérico Montesano
Preñada de sobrasada
Corderito empanado a las hierbas
Crema catalana
Panellets
Pan con chocolate y aceite
Pastel de naranja
Churros con chocolate
 Pincho de fruta fresca
Queso tetilla con menbrillo

Cerveza Alhambra
Manzanilla La Gitana
Freixenet "Reserva Real", D.O. Cava
Condes de Albarei, blanco Rias Baixas
Volteo 2007, blanco Tierra de Castilla
Altos de Tamarón, Gran Reserva 2002, tinto Ribera del Duero
Ramón Bilbao, Reserva 2001, tinto Rioja
Diego de Almagro, Gran Reserva 1999, tinto Valdepeñas

Per compensar, en arribar a casa em vaig empassar la sèrie de tv3 Serrallonga.

2 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Mira... almenys vas poder gaudir una mica dels nostres calerons que es gasten els Borbons, només per això ja val la pena.

Respecte el discurs, bé... crec que lo Borbó no guanyaria cap concurs de monòlegs.

I això de les càmeres és frustant... déu ser que no interessa que es vegin les arrugues dels reis forasters sense retocar...

tobuushi ha dit...

La seguretat no semblava gaire gran cosa, hi havia un convinat d'agents hispanics i japonesos, almenys els que veiem pero no podies passar les camares a traves d'uns controls com els dels aeroports, ja saps amvb cistelles per posar les coses i arcs de deteccio.
Jo crec que no volen que la gent es faci fotos amb els reis fent ganyotes.
Pero el que crec que no volien que sortis al YouTube caient o dient alguna collonada.