dilluns, d’octubre 27, 2008

No només els espies moren per cianur...

Els japonesos en general, tenen la tendència a creure que tot el que fan ho fan millor que ningú, amb això inclouen el menjar, que és òbviament el millor del món; la millor carn, la millor cervesa, el millor arròs, la millor fruita o el millor peix.
El govern imposa uns aranzels molt elevats a la importació d'aliments elaborats, com el vi o el formatge, a part d'això regula els preus dels productes agrícoles japonesos per protegir la seva agricultura sobredimensionant els preus, jo crec, i fa que hi hagi préssecs que valguin 600 iens la peça o melons a 15.000 iens.
Això fa que els japonesos creguin que aquest préssec ha de ser el millor del món, però en realitat pels qui hem pogut provar préssecs de vinya, els préssecs japonesos són insipits i inflats d'aigua. Com tota la fruita d'aquest país.
Pel que fa a la famosa vedella de Kobe, a 3.000 iens els cent grams passa el mateix, la carn és plena de greix, i a molts "guiris" no ens agrada, i no la canviaríem mai per un bon entrecot de vedella de Girona.
Aquestes competències en la qualitat del menjar m'han dut a fortes discussions amb la meva sogre, xauvinista fins el moll de l'os. Mai vol comprar productes estrangers, perquè diu que els "guiris" contaminem el menjar amb productes químics i conservants, en canvi els productes japonesos no en duen i per això són més cars però més bons.
Això va per la carn americana, el pollastre brasiler, o les verdures xineses.
Molt bé, però ara s'ha destapat que moltes empreses japoneses utilitzen primeres matèries estrangeres fent veure que són del país, o barregen arròs industrial, amb arròs comestible, i usen melamina com els xinesos, o els tanquen les fàbriques per insalubres, com va ser el cas de la famosa Fujiya.
Ara s'ha destapat el cas de l'empresa Ito Ham, que ha hagut de retirar 2.67 milions dels seus productes per possible contaminació de cianur, resulta que els acuifers del polígon on esta situada l'empresa estan contaminats amb aquest verí.
No m'estranya veient com són de tronats els edificis i com n'estan de contaminats els rius, el mar i la muntanya. Jo que he viscut alguns anys al Vallès Occidental m'escandalitzo de la contaminació dels boscos japonesos, i les deixades abandonades en els Parcs Nacionals.

És possible que es destapi que la famosa vedella no es tant bona i que al pobre animal l'inflen d'hormones per que s'engreixi, i que per a fi descobreixin que per molt gran que sigui un préssec no el fa més saborós.

A nota personal haig de dir que jo acostumava a menjar pizza contaminada de cianur, cada divendres compraven una "Margarita" i li afegirem els ingredients que ens agraden, era un costum. Això i la cervesa del divendres, del que ja un en parlaré un altre dia.
O sigui que si un dia deixo d'escriure aquest blog, podeu tenir una idea del que ha passat...

Dues imatges de les pizzes assassines.

4 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Això de les empreses japoneses em recorda a allò que feien empreses blaveres oferint "cava valenciano"... que no era més que cava de Sant Sadurni d'Anoia re-embotellat...

Les taronges del meu sogre no sé jo si seran les millors del món, però per a mi si que ho són, que d'aquestes si puc dir que són naturals 100% i collides directament de l'arbre quan toca!!

tobuushi ha dit...

Si al teu sogre li paguessin 3 euros per taronja i les possés en una capsa de fusta "pija", serien les millors de món pels japonesos. Però tindrien el mateix gust que ara. Les taronges velencianes, de fet ja tenen molt prestigi al Japó. Les de California només són per fer suc.
Una pregunta; és cert en llocs on plou menys la fruita és més dolça perque reté més sucre?

La Intransigent ha dit...

Espero que no deixis d'escriure. Segur que hi ha algun antídot a la pizza contaminada, no?

Carquinyol ha dit...

Segons m'han comentat els entesos el que és convenient és que plogui mentre la taronja creix, ja que d'aquesta forma és fa grossa (també ajuda si no hi ha gaires taronges per taronger) i una vegada arribada a la mida desitjada convé que no plogui gaire i que faci fred. Si fa calor o si plou massa el que pot passar, a més de no sortir tan gustoses, és que rebentin.