dijous, d’octubre 02, 2008

"Baka!"

Avui llegia un article de Victor Alexandre que feia així:
"Els Països Catalans són un poble mancat de referents nacionals, i no pas perquè no n'hi hagi sinó per la voluntat política d'amagar-los. N'hi ha prou que mirem quina història de Catalunya estudien els infants a les escoles i veurem que és presentada com un subsistema de la història espanyola. Talment com si Catalunya -que era una nació molts segles abans que Espanya- no en tingués, d'història pròpia. Però no tota la culpa és d'Espanya, ja que aquesta ocultació es fa en clara connivència amb el govern català fins al punt que, no fa gaire, els professors de secundària es van sentir obligats a denunciar que en la major part dels centres d'ensenyament catalans no s'estudia la història de Catalunya. És, per tant, a les escoles on s'alliçona els infants a ser espanyols i on -amb comptades excepcions- se'ls amaga l'autèntica identitat del país."

És curiós haver trobat aquest article avui, dies després de llegir l'encertat post de l'amic Carquinyol i havent esmorzat avui veient les notícies japoneses on es parlava d'Okinawa fa 60 anys.
Okinawa és un axipèlag que pertany al Japó, famós per les bases americanes, i la pel.lícula Karate Kid.
En una escena de la pel.lícula, Daniel, l'aprenent li pregunta al Sr. Miyagi, el mestre: -d'on és Sr. Miyagi del Japó?-. Ell contesta: -no d'Okinawa, Japó esta aquí, i Okinawa aquí-.
Això em va sorprendre, és la mateixa sorpresa que tenen el japonesos quan senten a parlar de Catalunya per primer cop.
De fet la cultura d'Okinawa és un record del passat, folklore musical i runes arquològiques, una anècdota per turistes, dins d'una vitrina de museu. El govern japonès ha fet bé la seva feina.

Tornat a l'escola recordo la classe de geografia, quan estudiàvem les províncies d'Espanya, i els mapes les regions polítiques i les regions històriques, els que en tingueu més de 30 potser també ho recordareu, era abans del mapa de les autonomies. Recordo que em sorprenia que les regions històriques i les regions polítiques actuals canviaven de fronteres en molts casos, Però Catalunya, el Principat, es quedava igual. Mai ens parlaven del Rosselló, ni de la Franja, i és clar dels Països Catalans, i com ja vaig dir en l'anterior post, anava a una escola convergent.
També em sobtava el tema de les províncies, com és que Catalunya, el Principat estava històricament dividida en províncies, que no tenien solta ni volta.
És evident que molts de la meva generació no s'han fet mai aquesta pregunta, i s'han empassat la història que explicaven els llibres post- franquistes. Que a ningú li ha interessat explicar la verdadera història del nostre país, per por de ferir sensibilitats o crear enemistats. O simplement que disoldrens en una idea d'Estat homogeni, com han fet tots els grans estats.
Al Japó aquesta homogeneïtat és visible, exportant una idea d'un Japó de Geishes, Samurais, i Robots. I centralitzant tot el que passa al país a Tòquio. Porto 4 anys al país i encara no he anat a Osaka, perquè? No val la pena, és com Tòquio tronat amb accent de Kansai ( Prefectura de Kansai, capital Osaka ) i en comptes de dir idiota "baka" diuen idiota "aho".
Em sembla que al cap i a la fi tots sóm una mica "baka".

3 comentaris:

Carquinyol ha dit...

El nostre cas és digne d'estudi: o bé no hi ha cap tipus de referent nacional o n'hi ha tant que, aleshores, s'aferra massa al passat i no s'avança. És urgent trobar una fòrmula de l'estil "som això, venim d'ací i volem això altre".

La nostra història a les escoles és inexistent, sempre som Espanya des del temps dels romans (i abans i tot) i el que més expliquen és que els Reis Catolics van fundar Espanya. I punt.

arnau ha dit...

Pel que fa a la desconeguda qüestió identitària japonesa. Al marge d'Okinawa o Regne de les illes Ryukyus, el Japó també te oberts certs conflictes amb els pobles ainu de les illes Kurils (ara de Rússia) i que al llarg del XIX i XX patiren l'assimilacionisme japonés. Si t'interessa el tema, al meu blog i tinc l'enllaç d'un interessant article: "Politics of Alterity in Japan's National Identity: Russia, Ainu and Japan's Quest for Northern Territories2. El blog és: arnaugonzalezvilalta.blogspot.com

tobuushi ha dit...

Gràcies Arnau, hi faré una ullada, m'interessa molt saber on visc.