dimecres, d’octubre 11, 2006

Jo també vull un estat propi_2 (III)


Fra Juníper, Ginebró, Serra (24 de novembre de 1713 - 28 d'agost de 1784) fou un frare Franciscà mallorquí que fundà la missió de l'Alta Califòrnia.

Nascut a Petra, Mallorca el 24 de novembre de 1713, va ser batejat a l'Església Parroquial de la localitat com a Miquel Josep Serra i Ferrer. La seva família era d'orígen humil i va haver de fer notables esforços econòmics per poder-li assegurar una bona educació al Convent de Sant Bernadí de Petra primer i al de Sant Francesc de Palma després, on fou ordenat frare Franciscà el 15 de setembre de 1731, amb setze anys d'edat. Fou en aquell moment quan es canvià de nom i passà a anomenar-se Juníper en honor a Sant Juníper, seguidor de Sant Francesc d'Assís. Els anys següents es dedicà a l'estudi i l'ensenyament de la filosofia i les humanitats al Convent de Sant Francesc de Palma i a l'Estudi General Lul·lià. També fou en aquesta època quan es doctorà en teologia i filosofia a l'Estudi General, on de 1743 a 1749 ocupà la càtedra de filosofia.
El 13 d'abril de 1749 abandonà Mallorca rumb a les possessions espanyoles a Amèrica, fent escala a Màlaga i Cadis, per tal d'ensenyar filosofia a la Ciutat de Mèxic i Veracruz. Fou precisament en un dels viatges que va fer entre les dues ciutats on es va lesionar una cama, molèstia que el va acompanyar tota la seva vida. Segons el que tenim documentat avui dia, fou una llarga travessia de 99 dies amb molts incidents, ja que es va fer durant la temporada d'huracans a les Antilles.
Un cop arribat a Nova Espanya, fou enviat a Santiago Xalpán, a Sierra Gorda, al nord de Querétaro, on ensenyà als habitants d'aquelles contrades tècniques d'agricultura durant vuit anys. Igualment, també fundà camps de treball per a nadius, on els ensenyava a teixir i s'interessà per la llengua materna dels amerindis nadius, per tal que poder-los impertir la catequesi i l'eucaristia en una llengua que entenguessin. Més tard, tenia previst anar al territori dels indis Apatxes, però la mort del virrei de Nova Espanya va interrompre els seus plans, retirant-se a Ciutat de Mèxic per uns anys.

L'expulsió de l'ordre dels Jesuïtes d'Amèrica pel rei Carles III ocasionà un gran canvi de plans als Franciscans en general i a Juníper Serra en particular. El virrei de Nova Espanya es va veure obligat a encomenar als Franciscans el control i manteniment de les missions que els Jesuïtes tenien fins aleshores a la Baixa Califòrnia i començar la colonització de l'Alta Califòrnia, al nord. D'aquesta manera es va organitzar una expedició de la qual el governador militar Gaspar Portolà era el cap militar, mentre de Juníper Serra es feia càrrec de les tasques d'evangelització. La missió va partir del port de San Blas, a la costa del Pacífic de la Baixa Califòrnia el 1769 i va fer una petita escala a la missió de Nuestra Señora de Loreto. Juníper va anar amb l'expedició terrestre duent el bestiar, mentre que els soldats viatjaven per mar amb la nau San Carlos. La primera missió fou fundada a l'anomenada Frontera de la Gentilitat, que separava els americans cristianitzats dels que encara eren considerats com a salvatges, i fou anomenada San Fernando Rey de España de Vellicatá. Aquesta fou l'única missió fundada a la Baixa Califòrnia pels Franciscans. Així, els Franciscans i el rei s'uniren per treure'n benefit mutu, uns per evangelitzar l'Amèrica del Nord i els altres per consolidar les seves possessions al Nou Món.

Després de grans pèrdues de l'expedició, s'aconseguí arribà a l'actual Estat nord-americà de Califòrnia, on la primera missió fundada fou San Diego de Alcalá, actual San Diego. Inmediatament començà la conversió dels amerindis que habitaven aquelles terres al cristianisme. En els tretze anys que va durar l'expedició, Juníper Serra fundà vint-i-una missions més en la gran extensió de terreny compresa entre la Frontera de la Gentilitat i la badia de San Francisco.

L'EXPEDICIÓ CATALANA A CALIFÒRNIA
L'any 1769, des de Rio de la Plata fins a Mèxic, tot estava controlat per espanyols i el rei Carles III va decidir conquerir les terres que hi havia més al nord. Per això va nomenar un governador de Califòrnia, que és el protagonista d'aquesta història: Gaspar de Portolà.

Al segle XVIII les terres de Califòrnia havien estat molt poc explorades. Però un navegant espanyol, Sebastián Vizcaíno, un segle i mig enrere, havia fet una descripció d'una badia immensa que havia vist des del vaixell. Havia calculat que era 37º de latitud nord i la va anomenar Monterrey.
La missió encarregada a Gaspar de Portolà era trobar la badia de Monterrey i establir-hi una colònia. L'ocupació espanyola d'aquestes terres de l'Amèrica del Nord no era ben bé una colonització perquè no hi havia prou colons per ocupar-les i el que feien era anar avançant i fundant una missió religiosa cada 40 o 50 quilòmetres.
San Diego va ser la primera missió que Gaspar de Portolà i el pare Ginebró Serra, més conegut amb el nom de Junípero Serra, van fundar a Califòrnia. I des de San Diego, a l'agost de 1769, van sortir amb l'objectiu de trobar la famosa badia de Monterrey, a uns vuit-cents quilòmetres cap al nord. Es van dividir en dos grups. Un grup havia d'anar amb vaixell, ple de provisions i materials per construir la nova missió. L'altre grup, dirigit per Gaspar de Portolà, havia d'anar per terra. El pare Ginebró Serra es va haver de quedar a San Diego.
L'expedició de Portolà va avançar sense novetat les primeres setmanes, però quan feia quatre mesos que caminaven, els ànims dels expedicionaris van començar a defallir, tal com narra l'enginyer de l'expedició, Miquel Constansó, en el diari personal. Només els feia seguir l'objectiu d'arribar als 37º de latitud nord i trobar Monterrey, on suposaven que ja els esperava el vaixell ple de provisions. Però quan van arribar als 37º només van trobar una petita cala i Portolà va pensar que aquella badia de Monterrey no existia, que només havia estat la il·lusió d'un navegant. Va assumir el fracàs i va decidir tornar a San Diego. En el camí de tornada van clavar una creu en una platja per si el vaixell, amb l'altra part de l'expedició, hi arribava algun dia.
Del fracàs de l'expedició, n'ha quedat constància en els diaris de Portolà i Constansó.
Quan van arribar a San Diego, derrotats, el pare Ginebró Serra estava fet una fúria i els va fer tornar cap amunt i aquesta vegada ell també hi va anar. Al cap de trenta-vuit dies, al juny de 1770, van arribar allà on havien plantat la creu la primera vegada i es van adonar que justament allò era la famosa badia de Monterrey. Resulta que Sebastián Vizcaíno havia comès un error en calcular la latitud, que no era de 37º sinó de 36º36' i ells no havien sabut reconèixer la badia.
A la badia, hi van instal·lar una gran missió, San Carlos Borromeo del Carmelo, l'actual Carmel. Però els espanyols no s'hi van quedar gaire temps. Al cap de poc menys de cinquanta anys, Califòrnia va passar a formar part de Mèxic i el 1848 es va incorporar als Estats Units d'Amèrica.

Text extret de la Viquipèdia i el web de TV3.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Una mica d'història sempre ajuda a començar el dia !! ;)

Eutrapèlia ha dit...

Quan a la Misión Dolores em vaig tobar un tal "espanyol Junípero Serra" vaig sospitar que devia ser català i quan vaig tornar a l'hotel també vaig recórrer a la Viqui. Una bona sorpresa :) Si ho hagués sabut abans hagués dot als encarregats del museu que d'espanyol, res de res. http://tallerdecreacioliteraria.blogspot.com/2011/01/dia-11-plou-i-fa-boira.html

tobuushi ha dit...

Caram! Eutrapèlia, fa temps que vaig escriure aquest post, alehores vaig descobrir molts catalans ignorats.