divendres, de novembre 10, 2017

Manifest en defensa de les institucions catalanes

El Govern de Catalunya ha estat empresonat acusat de delictes tan greus com la rebel·lió, la sedició i la malversació de fons públics. Els membres del Govern que no han entrat a la presó són a Bèlgica en llibertat malgrat els intents de la justícia espanyola de portar-los a la presó. Abans que tot això passés el Senat espanyol va aprovar la posada en marxa de l’article 155 de la Constitució Espanyola fet que va comportar no només la dissolució del Parlament de Catalunya sinó també la substitució del legítim Govern de Catalunya per un equip de polítics del Partit Popular que actualment controlen les institucions democràtiques catalanes per control remot des de Madrid. Un partit que a Catalunya no arriba al 9% de representació parlamentària.

Aquests fets no només són intolerables a l’Europa del segle XXI sinó que recorda perillosament a episodis passats de la història d’Espanya que milions de catalans pensàvem que estaven enterrats i oblidats. L’empresonament d’un govern escollit democràticament per la ciutadania per no fer res més que complir el seu programa electoral és intolerable i un flagrant atemptat al Drets Humans i democràtics que regeixen la Unió Europea. És per això que ens sumem a les moltes peticions que exigeixen l’alliberament dels presos polítics catalans que ara ja no només són els presidents d’Òmnium i l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez sinó que també son els membres d’un govern escollit per la societat catalana en unes eleccions el 27 de setembre de 2015.

Per altra banda manifestem el nostre suport i cridem a la mobilització de la ciutadania catalana als actes convocats per Crida per la Democràcia encapçalats per la gran mobilització a Barcelona de cara al dissabte 11 de novembre. Per altra banda emplacem als catalans que viuen fora de Catalunya a estar atents i amatents als propers actes que hi haurà tant a Catalunya com a l’exterior en defensa de les institucions catalanes i la democràcia al nostre país.

Tal com s’ha demostrat amb els darrers pronunciaments de la justícia belga, “el cas català” no és un afer intern del regne d’Espanya. El clam per la democràcia i la llibertat és quelcom que mereix i requereix de l’atenció de tots els demòcrates d’arreu del món. És per això que fem una última crida als catalans residents a l’exterior a conscienciar els ciutadans del seu país de residència de la situació que viu Catalunya i a fer-los partícips d’aquesta lluita que interpel·la a tothom que cregui en la democràcia i els Drets Humans.

Catalans al món

dimarts, d’octubre 24, 2017

La Sagrada "Teixida"

Aquest divertit vídeo és d'un programa cultural de la NHK, Bijutune ( Melodies artístiques ) i juga amb les paraules Sagrada "Amilia" que vol dir teixit en japonès. 
Gaudiu-lo que ens queden dos dies. 

dimarts, d’octubre 10, 2017

Concert de Txarango a Tòquio

Anit els catalans residents a Tòquio van tenir un regal molt especial. Vam poder assistir a un concert èpic dels Txatango en una sala no gaire més gran que el menjador de casa vostra. Veure un concert amb aquesta proximitat és un privilegi que no s'oblida.
La Sala Lush, és una petita cova de música compromesa amb canviar el món.
Grups de música d'arreu venen a explicar les seves lluites socials o nacionals. Anit doncs es van trobar amb l'escenari més confortable possible de la capital japonesa.
Allí ens vam aplegar catalans desitjosos de tastar els sons de la nostra terra i gaudir com nens durant una bona estona ( i jo que no sóc tant nen avui tinc tiretes i son )

Els Txarango van ser els darrers, i la seva actuació va començar a les 22h però els concert anava a tot drap des de les 18h.












Abans i després de l'actuació vam poder compartir unes paraules amb la colla dels Txarango, una gent súper trempada i tan ben parida com la seva música.


dissabte, de setembre 16, 2017

dimarts, de setembre 05, 2017

La DIADA a Tòquio

Us convidem a celebrar la Diada amb els amics del Casal Català Tokyo. Com que sovint plou durant aquesta època de l’any, enguany ens trobarem en un lloc tancat, al Living Room Café & Dining a Shibuya, un lloc ample on es pot dinar o fer un mos, com volgueu.

dijous, de juny 08, 2017

La Golden Week, la setmana daurada 2/2

Fa poc us parlava de la muntanya que vam pujar, doncs quan vam arribar al càmping ja era de nit, al Japó es fa de nit ben d'hora, així que a les 9 del vespre vam a les forques sopar després d'encendre foc de carbó per primera vegada a la vida, almenys jo que sóc molt de ciutat i de vitro-ceràmica.
L'endemà al matí el nostre "campament" tenia aquest aspecte.

I la Shikibu aquest abans d'esmorzar. 

Com veieu per la roba, al maig, al Japó encara fa fred. 

El meu "senpai", que per cert, es diu Yasunori, explicava facècies a la seva petita audiència. 

El Mirò va caure a la muntanya i es va fer una mica de mal, com es pot veure a les senyal de la cara, es va espantar molt, però no va passar de l'ensurt.

Dues ments diabòliques planejant la tortura que ens farien havent esmorzat.

Mentre la canalla gaudia de l'hamaca. 

Això senyors i senyores es diu Utsukushigahara, i realment va ser una passejada molt agradable. Va ser com viatjar a Escòcia.


Tot i que les primeres imatges semblin post-soviètiques...

camions oruga, abandonats...

"Cims borrascosos" Wuthering Heights, la boira la boira s'acostava als erms i el paisatge desoŀla ens evocaba la noveŀla d'Emily Bronte.

Un campanar de pedra en mir dels erms, una imatge molt poc japonsesa. 


Una carona amable per aminar-nos. 

La veritat és que va la llum que ens va regalar el cel gris va fer que la passejada fos més interessant que si ens hagués fet un dia clar.

A més érem sols!!!

Que us entreneu per fer sonar l'Honorata?










Una imatge tipus "Zelda Breath of the Wild" especialment dedicada als "otakus".

Miró "el Valent" enfrontant-se als trols que sorgien pel camí. 






Aquesta silueta és la de l'hotel amb voliem dinar, però on només tenien magdalenes, que aquí són muffins encara que semblin magdalenes.


Ah! I també pancakes amb mèl!


Feia mot de vent!

Un moment en que es podia veure l'hotel.

I fins aquí les imatges de les "vacances" que sempre són un pal, oi?